LPC3

Coneixent des de dintre els problemes dels compositors actuals, i amb la intenció de donar a conèixer aquesta realitat a la major quantitat de persones possibles, m’agradaria fer una aproximació a la vida del compositor i reflexionar sobre qüestions com: Com és l'interès de la gent per la creació contemporània? Com és la política que s’hauria de seguir en teatres i auditoris? Com serà el futur de la composició actual? Quines expectatives de futur té el compositor actual? Què està passant amb la gran quantitat d'obres que s'escriuen avui dia? Com és el futur de l'edició musical? Aposten les discogràfiques pels nous compositors? Funciona el sistema de gestió dels drets d'autor? És difícil dir: “vaig a ser compositor”, ja que hi ha una quantitat d'àrees possibles a les quals un hauria d’optar: treballar en la figura del compositor clàssic, escrivint peces per a orquestra música de càmera... Però atenent a la realitat, i partint de la base que, el compositor hauria de viure del seu treball, i degut al fet que la remuneració econòmica és tan limitada, això planteja al compositor haver d’optar per la docència, treballar de “copista”, i haver de compondre en “les seves estones lliures”. És clar que el compositor hauria d’optar per treballar d’”arreglista”, o escriure musicals, música per al cinema o per a grups de música pop on hi ha una major remuneració, encara que aquí corre el risc de ser ratllat de “Comercial”. Realment és del tot cert que el sistema de drets d'autor no funciona, i que no existeix un veritable interès per part de les societats d'autor, per fomentar la creació contemporània, hem passat un any sense ingressos d'estrena, i una vegada restaurades, els ingressos han sonat a: “Premi de Consolació”. I si hem d’anar desossant aquest cercle viciós, en la qual es veu endinsat el compositor. Veurem que: un gran numero de factors juguen en contra del compositor: Com pot rebre un compositor drets d'autor, si no es programen en les orquestres? La política que haurien de seguir totes les orquestres i auditoris, encara que soni absurda és que: d'un 30% a un 40 % de la programació hauria de ser de compositors actuals. Per tots s’hauria de saber que hi ha una gran quantitat de concursos de composició, però... Ofereixen una remuneració veritablement important? que passarà amb la gran quantitat d'obres no premiades ? Si s'arribessin a estrenar o a editar, tal vegada l'estat hauria de pensar en una societat d'autors pública, on tots els drets de la recaptació passessin als autors i a fomentar l'enregistrament d'un mínim de CDSs per a assegurar aquest patrimoni cultural. Possiblement ni el 50 % del que s'escriu s'arriba a editar. Ara es parla de l'edició en format “pdf” com una possible sortida, però... Per què no es fomenta en conservatoris i escoles de música la interpretació de nous autors, l'ús de partitures originals, i la prohibició de fotocòpies, així com el coneixement de drets d'autor, ja que les discogràfiques, amb el seu concepte de cultura = negoci, no demostren cap interès en els nous autors? Hi ha un buit cultural important que parteix de l'inexistent ensenyament de música en el sistema educatiu, que aparta cada vegada mes a la gran majoria de “La Música Clàssica”. En resum: es fa difícil viure de professions relacionades amb la cultura, i en el cas del compositor mes, a pesar que és la figura de la qual neix tota l'estructura de la música .