El valor del treball

Jorge Lluch Bellón 19-06-2006

Aquest article pretén fer una reflexió sobre un concepte molt important: aquell que es refereix al procés de venda del treball realitzat per un compositor i que es podria englobar en el concepte de “preu de creació”, que molts cops ha estat oblidat. En els darrers temps aquest concepte ha patit d’haver-se convertit en un costum i, segons el tipus de peces o segons on s’estrenen, això és gairebé impensable de plantejar-se.

En aquest sentit, el bon funcionament del sistema seria el següent: el compositor ha de rebre una quantitat econòmica per la feina que ha fet, després de cobrar els corresponents drets de autor i de lloguers de partitures... Potser aquest concepte sí que s’ha mantingut en obres de gran format com és el cas d’òperes, musicals..., i també en les obres d’encàrrec, en les quals es paga un preu. Però no oblidem que la major part de la creació prové de l’esperit lliure de creació de l’autor. És a dir, no neix d’encàrrecs. I és per això que aquest concepte s’hauria d’ampliar a tots els tipus d’obres, ja siguin de cambra, simfòniques, teatrals o el que pertoqui.

No oblidem mai que la creativitat és la base de totes les arts i que el compositor treballa tant en obres de cambra, com en simfòniques o com en un “lied”. Per tant, aquest concepte hauria d’entrar dins dels plans dels programadors de tots els teatres per tal d’establir un pressupost veritablement repartit de manera equitativa.

La forma d’establir aquest preu de creació, és ben senzill. Simplement ha de ser un preu baremat quant a les característiques de l’obra: durada, formació, creadors que hi participen...
Aquesta baremació es troba molt justificada, ja que quan més instrumentis, més durada i més gent participi dintre del procés de creació de l’obra, més feina s’haurà fet per arribar al final, amb la qual cosa més haurà estat l’esforç.

Potser aquesta idea ens sembla utòpica, però si no es comença a aixecar la veu contra aquestes injustícies que es pateixen en la que és la nostra feina, potser cada cop les anirem fent engreixar, i un clar exemple d’aquesta realitat és l’enorme treball que costa col·locar una obra en una orquestra si aquesta no és d’encàrrec, ja que la idea estesa que figura al cap dels que estan al capdavant de les programacions i teatres, és que si t’estrenen un obra són ells els qui t’estan fent un favor.

Potser aquesta gent ha oblidat que si no fos perquè hi ha quatre segles de música escrita per gent que en el seu dia va fer un gran esforç per poder crear aquestes obres, ells, avui, potser estarien a les cues de l’atur.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!