Led Zeppelin i la necessitat del revival

Bernat Rebés 11-12-2007

Led Zeppelin s’ha tornat a enfilar damunt d’un escenari. Vint-i-set anys després que decidissin avortar la seva carrera estel·lar s’han tornat a reunir per reviure els seus grans èxits, per fer-nos vibrar de nou amb un concert multitudinari al qual només uns pocs milers de privilegiats hi han pogut assistir. I de sobte, com una gran onada desencadenada per un terratrèmol a alta mar, els rumors d’una gira mundial es disparen. La pregunta fonamental és: per què? Què els ha agafat ara per tornar-se a embarcar en l’aventura de jugar a ser estrelles del rock? Quan van decidir deixar-ho, el motiu era ben clar. La continuïtat de la banda no tenia sentit sense un dels seus membres, John Bonham, el baterista, mort per intoxicació etílica el 25 de setembre de 1980. Així que van cancel·lar la gira que tenien projectada a Estats Units i es van negar a enregistrar cap tema més en la seva absència. Tot i això, per obligació de contracte, es van veure obligats a editar un àlbum pòstum, titulat “Coda”, un refregit de temes descartats en sessions d’estudi anteriors, fet que ens dóna una idea de la salvatge dependència que hi ha entre artistes i mercat. I no només això, sinó que des d’aleshores ençà no s’han deixat de publicar recopilatoris de tota mena i discos en solitari o en col·laboració amb altres músics de renom internacional. Fins i tot una gran banda com Led Zeppelin, icona de la vanguarda del hard-rock i d’una mentalitat trencadora al llarg dels ’70, es veu subjecta a les lleis del mercat.

Aleshores, si havien decidit que Led Zeppelin ja no era Led Zeppelin sense Bonham, per què tornen? Consideraven fonamental la seva figura. Sense ell, el grup no tenia sentit. I ara, de sobte, sense cap justificació aparent, aquest motiu profund de dissolució passa desapercebut. En els mitjans de comunicació amb prou feines s’ha fet ressò d’aquest fet. Bé, si més no, qui el substitueix és el seu fill, Jason Bonham, i pel poc que ens han deixat veure des de casa, el noi (que ja deu tenir uns quaranta anys) no ha perdut ni una mica de la contundència del seu pare. Però tot i així, no és ell, no és el veritable bateria de la banda llegendària. És una paradoxa semblant a aquella que va succeir amb el retorn de Queen el 2006, que es van llançar de nou a la carretera sense la seva alma mater, Freddie Mercury; o el de The Who el mateix any; o el de The Police mateix ara fa uns mesos (tot i que en aquest cas si que hi eren tots els que hi havien de ser). El gust pel revival de les generacions que van viure de prop el fenomen, en aquest desig tan nostre de retrobar la joventut perduda (quasi podríem dir-ne síndrome de Peter Pan, fruit de l’ideal romàntic de la candidesa de la infància que arrosseguem com una cadena pesada en aquesta societat nostra que enfonsa les seves arrels en el segle XIX, del qual no hi ha manera de lliurar-se), el fet que les noves generacions no hagin pogut veure en directe aquestes bandes que idolatren com a mites perduts, i potser la necessitat de revitalitzar el negoci de la música, ferit de mort a causa de l’era de la informàtica i de les noves i enriquidores possibilitats d’internet, són només algunes de les explicacions possibles.

Així doncs, potser sí que hi ha una demanda real per a veure fòssils vivents, o potser són les mateixes multinacionals discogràfiques qui generen aquesta necessitat. Després de l’èxit del dia 11 de desembre de 2007, Led Zeppelin especula amb una possible gira mundial. Ens tindran pendents alguna setmana, a l’expectativa, es generaran rumors (bé, ja hi són), es faran pregar i faran misterioses declaracions amb més interpretacions que Stairway to heaven. I que consti que em declaro un gran admirador de la seva música, però detesto aquestes enganyifes publicitàries i em nego a veure dimonis on no n’hi ha. No tinc cap dubte que es llençaran a devorar el pastís de la fama una vegada més, i que qui tingui els 200 euros que costarà l’entrada podrà anar-los a veure ben aviat.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!