LPC3

Solistes:
Iwona Sobotka, Soprano
Alba Ventura, Piano

Orquestra de cambra:
José A.Gómez: clarinet, Dolors Payá: reqint, Pepa Fusté, Bernardo Verde: fagots, Olga Aleshinski, Lividu Morna, Oksana Solovieva, Yana Tsanova, Kalina Macuta,
Alex Polonsky: violins, Simone Jandl, Martí Varela: violes, Ingrid Kuntzmann, Manuel Stacey: violoncels, Cistian Sandu: contrabaix.

Quartet de corda:
Liviu Morna, Oksana Solovieva: violins, Simone Jandl: viola, Manuel Stacey: violoncel.

Gueràssim Voronkov, Direcció musical


Joseph Suk
Meditació sobre el coral txec " Sant Vencesclau" op. 35 (quartet de corda)

Zoltán Kodály
Rondó hongarès (orquestra de cambra)

Alma Mahler
Hymne
Der Erkennende (soprano i piano)

Leos Janácek
Cançons de Silèsia
- I si fos jo
- Quan anava
- I si fos una
- La nostra casa
- Què és aquest murmuri?
- Aigua al camí
- Oh, quin rossinyol
- Bona filla teniu
- A enganxar els cavalls
- En el bosc ombriu (soprano i piano)

Béla Bartók
Suite per a piano, op. 14
- Allegretto
- Scherzo
- Allegro molto
- Sostenuto (piano)

Zoltán Kodály
Cants populars hongaresos
- István Kádár
- Ei, el bon vi hongarès!
- Que no es planyin les dones! (soprano i piano)

Erwin Schülhoff
Fünf Pittoresken
- Foxtrott
- Ragtime
- In futurum
- One-Step
- Maxixe


Gràcies a "En ocasió d' El Castell de Barbablava i Diari d'un desaparegut" vàrem poder gaudir d’unes obres que giren al voltant de les peces de repertori que es feien a la sala gran del Liceu, amb unes partitures gens conegudes i d’una gran qualitat musical.

El concert va començar amb una interessant partitura per a quartet de corda de Joseph Suk. La interpretació en aquest cas va ser excel·lent, a càrrec de quatre músics que pertanyen a l'orquestra del Liceu, fent una versió molt ben dibuixada musicalment i amb una gran expressió per part dels instrumentistes, amb un só molt dens i equilibrat.

La segona obra era una curiosa partitura de Zoltán Kodály per una particular formació de cambra, composta per corda i alguns instruments de vent. Aquesta és una partitura que és una barreja entre la musica folklòrica i culta, donant com a resultat una obra un tant especial, amb uns tocs de virtuosisme per els instrumentistes, contrastant amb moments de un cert lirisme i que els músics i el director varen interpretar amb gran entusiasme i bona lectura de la partitura.

El concert va continuar amb una segona part, interpretada per la soprano Iwona Sobotka i la pianista Alba Ventura.

Les primeres partitures que varen interpretar plegades eren dos lieder de Alma Mahler. Va ser una interpretació una mica dispar ja que la soprano va cantar amb una veu un tant insegura en projecció, fiato i afinació, contrastant amb la seguretat i aplom de la pianista.

Seguidament es varen interpretar un seguit de cançons de Silèsia de Leos Janacek, on la soprano va cantar ja amb una veu mes segura i controlada, ja que en aquestes cançons populars no requeria un esforç vocal tant evident com les anteriors de Alma Mahler, i aquí la cantant va poder controlar en tot moment.

Va seguir el concert amb una Suite per a piano de Béla Bartók on Alba Ventura va estar esplèndida amb una interpretació clara plena de musicalitat i aplom pianístic.

Es va tornar a afegir la soprano al següent recull de cançons de Zoltán Kodály amb una interpretació fresca i animada.

El concert va cloure amb una obra per a piano de Erwin Schülhoff, composta per cinc petites peces d'estil jazzístic de l'època en que varen estar escrites, i que Alba Ventura va saber interpretar amb els seus tocs d’humor necessaris per aquest tipus de obres amb un só i tècnica més que acurades.