LPC3

Achionam Nini, coneguda mundialment com Noa, no és profeta, no alliçona al públic amb discursos embafadors, però té una capacitat embriagadora de transmetre calma, serenitat i mostrar la transcendència d’una música carregada de saviesa, de tradició, gairebé terapèuticament, convertint-se en un elixir perfecte.

Més de dues hores d’espectacle punyent van mostrar la recepta de la poció que Noa utilitza per arribar al públic. Mira Awad va obrir l’actuació amb l’acompanyament de Gadi Seri, percussionista israelita que acompanya Noa des de fa anys. La cantant, actriu i compositora palestina, que ha editat amb Noa el disc que dóna nom al tema que ha representat Israel a Eurovisió aquest any (There must be another way), va col·laborar ahir amb la interpretació d’alguns temes en format duet com el que hem anomenat o la versió dels Beatles, We Can Work It Out. El disc que les dues artistes han fet conjuntament, i que es llençà al mercat fa escassament tres mesos, és un cant reivindicatiu per la pau i la coexistència, situacions poc usuals en territori israelià i palestí en un moment en que la política que impera a la zona és contrària als desitjos d’ambdues cantants. Cap crítica, tant per una banda com per l’altra, ha pogut aturar malgrat tot, la col·laboració i conviccions d’ambdues cantants.

Noa, vestida de blanc i amb l’elegància d’una dama de la cançó de la seva talla, deixava la primera empremta a l’escenari amb Waltz To The Road. El concert, que era en motiu de la presentació del disc Geans & Jeans – treball que apel·la a les arrels i la modernitat com a mestissatge cultural i temporal, des de l’atemporalitat i la multiculturalitat – va fer que aquests conceptes fossin presents durant tot el recital, com era d’esperar. Les seves arrels iemenites, la seva infància al Bronx novaiorquès, el seu retorn a la terra promesa d’Israel, tot el seu passat i el seu present artístic i personal, es troba teixit i narrat al disc, teixint i narrant alhora la història de la humanitat en els directe que l’LP i tots els seus discs anteriors li han permès fer arreu del món. Potser per això tot el que té el privilegi d’assistir a un concert de Noa pot sentir la màgia i l’embruix del que va molt més enllà del merament musical. Envoltada de músics importants en la seva vida però acompanyada sobretot pel seu company sentimental, guitarrista, productor i pare dels seus dos fills, Gil Dor, amb qui ha realitzat nombroses gires i col·laboracions amb artistes de la talla de Sting o Stivie Wonder; Noa es mostra sempre agraïda als que l’acompanyen presentant-los com a mestres i amics inseparables.

Amb més de quinze anys de treball amb el diàleg entre la tradició i el pop, l’arrelament al folk i la llibertat tècnica al més pur estil jazzístic, Noa és una veterana diva del que s’anomena world music. L’auditori del castell de Peralada s’estremia amb la que és una de les grans veus des de ja fa més d’una dècada, meravellant-se de com és capaç de sonar amb un virtuosisme exquisit, anant de tessitures de contralt a mezzosoprano o soprano amb la mateixa solvència; amb vibracions penetrants i amplitud vocal hipnòtica, utilitzant el seu cos de caixa de ressonància i instrument percudiu, de greus i aguts gairebé inimitables per la resta de mortals. Com una serp encantada i encantadora, es mostrà amb el seu tarannà càlid i dolç com una perfecta transmissora de la cultura jueva a través també del seu ball folklòric, provinent de danses jueves i no jueves de molts llocs del món; com una més de les representacions tant de la fusió de la diàspora com de la naturalesa pluralista de la societat israeliana.

Sense deixar de banda èxits com Shalom Shalom o el tema principal de la banda sonora de La Vida és Bella, indiscutiblement el tema més esperat i corejat de la nit, amb el que Noa s’acomiadava mostrant novament com aquesta generació de músics a cavall entre diferents cultures i continents, tenen alguna cosa a dir sobre l’estat del món. Com va dir “quan més coneixem les altres cultures, menys por els tenim”. Potser en el fons tot conflicte és més senzill del que aparenta, i quan l’enteniment se’ns fa feixuc, llimar diferències és possible gràcies a figures com Noa, capaces de transmetre tantíssim d’una manera tan transparent, natural, afable i íntima com ho fa a través de la seva música, a vegades tràgica, a vegades divertida, però sempre compromesa.