LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Aflicció i introspecció banyen l'escàs públic de Cass McCombs
Gemma Solés 07-07-2011
Sala Razzmatazz, 16 de maig de 2011
Com alguna altra vegada, la meva tafaneria intrusa em va fer passar per la Sala 3 de Razzmatazz per veure què era això que tant cridava l'atenció entorn al cantautor californià Cass McCombs.
Vaig arribar tard per veure als teloners La Brigada i a l'entrar, em va sorprendre veure tant poca gent, però haig de confessar que això de les minories sempre m'ha donat cert "morbo". La banda es posicionava: bateria, baixista-corista, teclista de look britànic assegut darrera un Nord, un Pedal Steel d'aires country i 'el discretament brillant' al capdavant. L'Univers apagat, semi-inert i "tristoide" s'expandí sobre l'audiència a través de County Line, The Lonely Doll i Buried Alive, temes que obren el seu últim treball Wit's End amb la tònica subtil i repetitiva que fa entrar en èxtasis a uns i mig endormiscar a d'altres... El cantant passà de teclat a guitarra, però el públic no notà canvis en l'atmosfera afligida i fantasmagòrica que tema rere tema s'anava comunicant.
Hermit's Cave semblava tenir ingredients de tonalitats més clares, però aquests colors també es difuminaven com en una espècie de plor contingut i obscur. Em vaig animar més amb Pregnant Pause, on el cantant feia lluir la seva veu suau i dolça i el bateria ressuscitava de l'hecatombe en què semblava sumit, mentre l'home-os que empunyava el baix amb una camisa de cuadrets tipus llenyataire l'acompanyava als cors. Era el bloc que repassaria alguns temes dels seus anteriors treballs, que a part dels ja citats, destacà per Equinox, on la guitarra electrificada de McCombs escalfaria motors per un rocker Love Thing que despertà tant a somnolents com a extasiats i que fou el més enèrgic de la nit.
La concentració que McCombs mostrava en cada tema i el seu posat tímid i introspectiu només el trencaren alguns somriures encongits empesos pels aplaudiments del públic. La seva mirada al terra semblava que no s'acabava de creure que aquelles ovacions anaven per ell. La resta de la banda lluïa el mateix semblant seriós, fins i tot de gravetat, que transmet la seva música. I és que aquesta adequació és la mostra de l'autenticitat més tangible del de Concord, que sense mostres de compassió, i potser amb un sentiment de decepció davant l'escassa assistència de públic, abandonava l'escenari sense bisos i amb un aplaudiment fogós del públic amb City of Brotherly.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
