LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Bernat Rebés 21-11-2009
Discoteca Balmes 51
15 de novembre de 2009
Per quarta vegada des de la seva formació el març de l'any 2000, Agua Bella va arribar a Barcelona, tot i que en realitat ja no queda cap de les components del grup original. Aquesta formació va començar com un projecte empresarial impulsat pel mànager José Castillo, que va reunir quatre dones espectaculars i les va posar a ballar i a cantar technocumbia, la música femenina de moda aleshores, copiant en certa manera el model de grup de les Spice Girls. La història del grup està marcada per la renovació constant de les seves integrants. Més d'una vintena de cantants i ballarines n'han format part, i moltes d'elles han seguit la seva carrera en solitari, com per exemple MarinaYafac i Maricarmen Marín. Les primeres Agua Bella van irrompre a Lima amb la seva estètica visual i sonora fortament inspirada en Rossy War i Ruth Karina, les estrelles de la technocumbia tropical dels anys noranta. Va ser trencador, en el panorama de la cumbia peruana, el fet de reunir quatre noies guapes i amb bona veu, i aviat van saltar a la fama amb el tema Pasito tun tun (any 2000). No van tardar en aparèixer, arreu del país, d'altres grups femenins que les imitaven (Alma Bella, Bella Bella, Las sabrosas de la cumbia i un llarg etcètera). Podríem dir que, en certa manera, l'estètica amazònica va conquerir la capital i es va fondre amb la cumbia costeña i la chicha; i la technocumbia (bàsicament amazònica fins aleshores) va penetrar més intensament en els altres gèneres de cumbia. De manera que, des de principis del nou mil·leni, la cumbia de moda reuneix elements de les tres regions que al Perú li agrada de ressaltar ("Costa, Sierra y Selva", sempre diuen): el huayno dels Andes, que ja s'havia fusionat amb la cumbia costeña al llarg de les dues últimes dècades, donant com a resultat la música chicha; i amb la difusió de la technocumbia amazònica amb Rossy War, Ruth Karina i Agua Bella, i la seva fusió amb la chicha, va sorgir la cumbia de moda del segle XXI. Faltaria explicar com i per què la cumbia norteña d'orquestres com Grupo 5 i Los Caribeños (que es caracteritza per portar una secció de vents) va prendre aquest substrat musical per donar un nou gir i fer saltar la cumbia peruana a l'èxit rotund de què gaudeix des del 2004 fins a l'actualitat en tot el país i en tots els estrats socials, fet que no s'havia donat fins aleshores, i que mereixeria una llarga explicació que ara seria excessiva.
Tot i que avui en dia Agua Bella ja no és el fenomen mediàtic d'anys enrera i que, com dèiem, la cumbia norteña és el que està de moda des del 2004, la discoteca Balmes 51 es va omplir per rebre les seves dives. Van obrir la tarda la banda La Combinación Perfecta, agrupació de cumbia formada a Barcelona, que ens va oferir un ampli repertori de versions de grans èxits com El Embrujo o Motor y motivo (tema que va llançar a la fama a Grupo 5) i van posar a ballar el públic des del primer moment. Després d'un parell d'hores de música, el grup va deixar pas als músics contractats per Agua Bella per acompanyar-les. La formació, liderada pel compositor Rodolfo Chávez al baix, estava integrada per músics de Barcelona reunits expressament per a l'ocasió (les quatre noies d'Agua Bella s'adapten als músics acompanyants de cada ciutat). Després d'una llarga introducció instrumental i de les presentacions de l'organitzador de l'esdeveniment, Luis de los Ángeles, del canal 25 TV, Agua Bella va saltar a l'escenari i va començar el show. En acabar el primer tema, es van presentar una per una, amb nom, cognom i origen (cada una de les integrants prové d'una ciutat diferent del Perú: Trujillo, Tacna, Ica i Lima), saludant al públic i donant mostres d'agraïment. Això no és habitual en els grups de cumbia. Normalment es presenten els músics al final i molt de passada. En fer-ho així, es va posar de relleu que, per davant de la música, l'important d'Agua Bella són les seves integrants. Elles transmeten una imatge de stars mediàtiques, i el públic respon a aquesta actitud amb fascinació. De fet, em va sorprendre el poc que es va ballar al llarg del concert. L'actitud de l'auditori era més aviat contemplativa i passiva. Tothom mirava, estava atent a què passava damunt de l'escenari, però no ballaven, fet inaudit en un concert de cumbia. Un altre tema que mereixeria un llarg comentari que excediria les pretensions d'aquesta crònica seria analitzar i discutir quin és el rol de la dona que proposen els grups femenins de cumbia. Em sembla que veient els links proposats, un se'n fa una ràpida idea.
Al cap de dues hores de concert, en les quals van repassar el seu repertori més conegut i també alguns temes del seu nou disc Cumbia para el mundo (2009), les Agua Bella van fer un descans i els músics van seguir tocant, amb la intervenció d'un parell de cantants convidats, que van interpretar temes de chicha bastant antics, com per exemple el mític Soy Muchacho Provinciano, de Chacalón y la Nueva Crema, un dels primers grans èxits dels anys vuitanta. Després d'aquest interludi, Agua Bella va tornar a l'escenari per rematar l'espectacle amb una hora llarga més, aquesta vegada amb un repertori de versions ben conegudes, com per exemple el tema Nostalgia, un huayno molt cèlebre compost per Paúl Trejos Oré i que es versiona molt sovint en cumbia. Aquesta segona part les noies van cantar sense músics, sobre un CD, i per fi van aconseguir fer ballar el públic, que va aguantar fins passades les dotze de la nit. Després de més de sis hores de música ininterrompuda, Agua Bella van donar el concert per acabat i van marxar precipitadament de la sala amb un monovolum que les esperava a la porta. Aquella mateixa nit volaven a Madrid i de matinada agafaven l'avió cap a Lima, donant així per acabada una intensa gira per Europa de més de tres setmanes.
Per escoltar-ne més:
Lloras por mí, Ruth Karina
http://www.youtube.com/watch?v=NGr2DR27mXk:
Que te perdone Dios, Rossy War:
http://www.youtube.com/watch?v=GCxhPRnKWFQ
Los hombres son todos una basura, Marina Yafac:
http://www.youtube.com/watch?v=YAYaJmKOt2k
Vete nomás, de Maricarmen Marín:
http://www.youtube.com/watch?v=-erUZ6631rk
Aventura, d'Alma Bella:
http://www.youtube.com/watch?v=dknsaSTz2x8
Valió la pena esperar, de Bella Bella:
http://www.youtube.com/watch?v=grzi47bP9Ks&feature=fvw
Sola, de Las sabrosas de la cumbia:
http://www.youtube.com/watch?v=07ExD4qYkTY
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...