LPC3

Òpera en quatre actes - Llibret d'Antonio Ghisianozoni

El rei: Giorgio Giuseppini; Amneris: Elisabetta Fiorillo; Aida: Hui He; Radamès: Roberto Alagna; Ramfis: Carlo Colombara; Amonasro: Joan Pons; Missatger: Josep Fadó: Sacerdotessa: Begoña Alverdi

Direcció musical: Daniele Callegari

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu i Intermezzo Programaciones Musicales

Direcció d'escena: José Antonio Gutiérrez; Escenografia: Josep Mestres Cabanes; Restaurada i adaptada: Jordi Castells; Vestuari: Franca Squarciapino; Il·luminació: Albert Faura; Coreografia de dansa: Ramon Oller; Ballarins: Companyia Metros.


Amb aquesta tercera reedició d’Aida es va viure un repartiment de luxe.

L'art de Josep Mestres Cabanes posseeix una estètica realista plena de detalls que subratlla l'efectisme i la sumptuositat escènica amb un gran coneixement de l'art de la perspectiva provocant un conjunt realment fantàstic.

En aquesta producció s'ha comptat amb un primer repartiment realment de gran nivell, ja que és una òpera molt exigent des del punt de vista dels cantants.


El tenor Roberto Alagna destaca per una veu d'emissió generosa i amb un timbre pastós, potent i amb uns aguts segurs i brillants. Actualment és un dels pocs tenors que poden abordar aquest exigent personatge a un alt nivell d’exigència. La seva primera intervenció, a la coneguda Celeste, va estar en tot moment interpretada amb una línia del cant molt acorada, amb tota l’expressivitat i colors vocal que requereixen aquesta ària. Tota la resta de la òpera va estar esplendorós i entregat al seu personatge.

La Amneris de Elisabetta Fiorillo va estar interpretada en tot moment amb una línia del cant contundent i amb una expressivitat molt arrelada en si mateixa. Aquesta cantant posseeix una gran veu amb un timbre molt peculiar amb la qual pot donar-li al personatge tots els colors i intencions necessàries.

Aida va estar interpretada per la soprano Xinesa Hui He, ja que Fiorenza Cedolins patia una indisposició. Aquesta soprano xinesa va ser una grata sorpresa ja que posseeix una veu bellíssima i amb un volum més que generós. La seva interpretació va ser en tot moment sensible, entregada i amb una emissió de la veu excel·lent.

El Ramfis de Carlo Colombara va ser tot un luxe. Aquest cantant posseeix una bellíssima veu de baix i alhora és un cantant expressiu, entregat i amb una gran línia del cant molt musical. La seva interpretació del personatge va ser en tot moment encertada amb una actitud ferma i senyorial.

Un altre luxe de la nit va ser el gran baríton menorquí Joan Pons. El seu Amonasro es de difícil superació per altres cantants, ja que ell el a interpretat nombroses vegades i segueix sent amb un cant expressiu, amb una veu esplendorosa i amb una interpretació entregadíssima.

El rei de Giorgio Giuseppini va ser autoritari i amb una més que generosa i notable emissió de la veu.

La Sacerdotessa de Begoña Alverdi va estar emesa amb una veu de bonic color i bon gust musical i el missatger de Josep Fadó va ser correcte en la seva intervenció.

La direcció musical de Daniele Callegari va ser en tot moment molt precisa i clara, amb una gran força quan el moment ho requeria i amb un gran control durant tota la partitura, ja que aquesta òpera de Verdi requereix, en alguns moments, molt control musical pel nombre elevat d’intèrprets que la estan executant.

Les intervencions del cor van ser precises i amb un só pastat, ja que en aquesta ocasió era molt nombrós al afegir-s’hi un cor de Madrid.

L'orquestra va estar receptiva en tot moment a les indicacions de la batuta del director, i amb la flexibilitat necessària en els canvis dinàmics i rítmics que posseeix la partitura amb un so cuidat,brillant i contundent.

La direcció d'escena de José Antonio Gutiérrez va ser molt efectiva, encertada en tot moment i amb un gran dinamisme en els moments on havia un gran volum d’intèrprets a sobre l'escenari.

La coreografia de Ramon Oller en la part de dansa va ser molt encertada i elegant amb la seva companyia Metros.

El vestuari de Franca Squarciapino estava totalment adequat als decorats com la il·luminació de Albert Faura, i destacant la gran feina de restauració i adaptació dels decorats feta per Jordi Castells.