LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Així som: Massive Attack
Miquel Gené Gonzàlez 19-10-2010
Pavelló Olímpic de Badalona, 7 d'octubre de 2010
Set anys després del seu últim disc 100th Window i dinou després del seu debut amb el seminal Blue Lines, que posava les bases d'un nou so nascut a Bristol que es catalogaria com a trip hop, Massive Attack presenta disc i gira sota el nom de Heligoland. La cita, al Pavelló Olímpic de Badalona, servia per veure com va envellint una de les bandes cabdals dels prolífics noranta al Regne Unit, tant pel que fa al seu so com per l'acollida del públic. L'inici del concert es presentava poc esperançador, amb les taquilles encara obertes i moltes entrades per vendre, un pavelló a tres quarts d'entrada i la fredor dels murs de maons i les tanques publicitàries sent menys que amable amb el cuidat joc de llums que els Massive Attack disparaven.
La presa de contacte entre públic i banda va ser a través de cançons del seu últim disc, com Splitting the Atom, Psyche o Atlas Air, mostrant les coordenades que regirien la resta del concert: versions potents i expansives dels temes d'estudi, amb una gran densitat sonora construïda a través de les bases electròniques i un grove pesat, reforçat per dues bateries i baix. La base instrumental, completada per guitarra elèctrica i teclats, acompanyava, a estones amb un excessiu volum, l'ampli elenc de cantants de la banda: Grant Marshall i Robert Del Naja -els capos-, el primer amb una profunditat vocal que feia embogir el públic, el segon amb un estil més introvertit en el que es perdia; el mític jamaicà Horace Andy, responsable dels moments més extàtics del concert com One Love; la potència de la diva Shara Nelson en els clàssics Safe from Harm i Unfinished Sympathy; i la finesa de Martina Topley.
Els Massive Attack van aconseguir, poc a poc i a base de capes i capes de so, endinsar-nos en la seva proposta sònica i visual. El seu ampli espectre estilístic ens va portar de l'electrònica més ballable a tocs de hard rock, passant per la balada en veu de les noies i, evidentment, el trip hop del que, juntament amb Portishead i Tricky, en són abanderats. En l'apartat visual, unes projeccions en principi illegibles es van anar ampliant progressivament, fins que vam descobrir que la banda ens llançava consignes en un català més que correcte: xifres de les desgràcies provocades per les últimes guerres, reflexions de caire social tirades a l'aire, crítica a les multinacionals i la inevitable secció rosa, amb xiulada inclosa a l'aparició de cert nom local que va fer patent que, encara que no ho vulguem, tots estem dins de tan nefast món. Al final, després de dues tandes de bisos davant l'entrega definitiva del públic, una lliçó d'humilitat amb la completa il·luminació d'un escenari que havia estat a les fosques durant tot el concert, i una salutació col·lectiva de la banda, sense cap tipus de por a mostrar qui són.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
