Amos Lee al Divan du Monde

Irina Prieto Botella 01-12-2010

Divan du Monde, Paris, 18 de novembre de 2010

I de sobte, el gris que empresona la ciutat s'ha obert i ha aparegut ell. Com un raig de llum, com una ràfaga de vent. Ha caminat quasi tímid fins al mig de l'escenari amb la guitarra a la mà i la mirada amagada darrere unes petites ulleres rodones, i tots hem sabut que durant dues hores el temps s'aturaria i que un paisatge color torrat s'obria davant nostre amb l'Amos com a guia.

Fa 6 anys que aquest artista de Philadelphia va ser descobert per Norah Jones, la qual va impulsar la grabació del seu primer disc (Amos Lee, Blue Note Records, 2005). Avui, amb 3 àlbums més a l'espatlla i havent tocat ja amb músics de la talla de Bob Dylan, Paul Simon o Van Morrisson, ha vingut a anunciar que a finals de gener sortirà el seu quart treball d'estudi, Mission Bell (Blue Note Records, 2011).

L'Amos defineix la seva música com « folky-r&b music », i de les moltes influències que hi trobem, podem destacar l'estil introspectiu de James Taylor, o l'emoció bluesera de Bill Withers. Pel que ens ha volgut descobrir del seu nou àlbum, sabem que hi tornarem a trobar els seus exquisits temes íntims (Learned a Lot), altres de caire més country/gospel (Cup of Sorrow, El Camino), o folk (Windows are Rolled Down, Out of the Cold).

A part de desvetllar-nos algunes de les noves cançons, l'Amos ha interpretat temes de tots els seus àlbums anteriors : des del dolç Keep it Loose, Keep it Tight fins a l'enèrgic Street Corner Preacher (en el qual el públic l'ha ajudat quan ha perdut el fil de la lletra), o el sensual Won't Let Me Go. En els temes més coneguts ens ha deleitat amb improvitzacions en les melodies, mostrant-nos la sorprenent capacitat expressiva de la seva veu que es torna íntima i sensual en les registres més greus, o punyent i contundent en els aguts. Sempre, però, plena de matisos.

El públic li ha mostrat la seva complicitat des del primer moment aplaudint efusivament, cantant les lletres i afinant els corus, fent-li bromes en veu alta entre cançó i cançó (cosa que s'ha d'agrair també a la intimitat que permet el Divan du Monde), i demanant-li alguns temes, que ha acceptat humilment interpretar en el bis.

L'Amos presenta un directe honest i coherent amb el seu projecte. Sense pretencions ni volent amagar o controlar les imperfeccions, donant així espai a la improvització, a l'imprevist. Arriscant. Antic mestre d'escola, és un artista crític amb el seu entorn, compromès amb els problemes socials, i que alhora comparteix amb el públic les frustracions i els desitjos del seu quotidià. Potser és justament aquí on rau la força d'aquest cantautor, que sap embolcallar la seva extraordinària veu amb un immens respecte i sinceritat envers ell mateix.

De fet, no volíem que marxés. Volíem seguir aixoplugats sota la seva veu, encantats sota la seva mirada melancòlica... Però ens ha promès tornar l'11 de març a l'Olympic Café, i hem acceptat el pacte. Així que allà ens trobarà, fidels, i havent despullat amb cura el nou àlbum.

 

-Set List

Keep it Loose, Keep it Tight

Supply and Demand

Truth

Careless

Bottom of the Barrel

Freedom

El Camino

Cup of Sorrow

Out of Cold

Street Corner Preacher

Won't Let Me Go

Sweet Pea

Seen It All Before

Black River

Windows are rolled down

Arms of a Woman

Learned A Lot

Skipping Stone

Street Corner Preacher

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!