Irina Prieto Botella 01-12-2010
Divan du Monde, Paris, 18 de novembre de 2010
I de sobte, el gris que empresona la ciutat s'ha obert i ha aparegut ell. Com un raig de llum, com una ràfaga de vent. Ha caminat quasi tímid fins al mig de l'escenari amb la guitarra a la mà i la mirada amagada darrere unes petites ulleres rodones, i tots hem sabut que durant dues hores el temps s'aturaria i que un paisatge color torrat s'obria davant nostre amb l'Amos com a guia.
Fa 6 anys que aquest artista de Philadelphia va ser descobert per Norah Jones, la qual va impulsar la grabació del seu primer disc (Amos Lee, Blue Note Records, 2005). Avui, amb 3 àlbums més a l'espatlla i havent tocat ja amb músics de la talla de Bob Dylan, Paul Simon o Van Morrisson, ha vingut a anunciar que a finals de gener sortirà el seu quart treball d'estudi, Mission Bell (Blue Note Records, 2011).
L'Amos defineix la seva música com « folky-r&b music », i de les moltes influències que hi trobem, podem destacar l'estil introspectiu de James Taylor, o l'emoció bluesera de Bill Withers. Pel que ens ha volgut descobrir del seu nou àlbum, sabem que hi tornarem a trobar els seus exquisits temes íntims (Learned a Lot), altres de caire més country/gospel (Cup of Sorrow, El Camino), o folk (Windows are Rolled Down, Out of the Cold).
A part de desvetllar-nos algunes de les noves cançons, l'Amos ha interpretat temes de tots els seus àlbums anteriors : des del dolç Keep it Loose, Keep it Tight fins a l'enèrgic Street Corner Preacher (en el qual el públic l'ha ajudat quan ha perdut el fil de la lletra), o el sensual Won't Let Me Go. En els temes més coneguts ens ha deleitat amb improvitzacions en les melodies, mostrant-nos la sorprenent capacitat expressiva de la seva veu que es torna íntima i sensual en les registres més greus, o punyent i contundent en els aguts. Sempre, però, plena de matisos.
El públic li ha mostrat la seva complicitat des del primer moment aplaudint efusivament, cantant les lletres i afinant els corus, fent-li bromes en veu alta entre cançó i cançó (cosa que s'ha d'agrair també a la intimitat que permet el Divan du Monde), i demanant-li alguns temes, que ha acceptat humilment interpretar en el bis.
L'Amos presenta un directe honest i coherent amb el seu projecte. Sense pretencions ni volent amagar o controlar les imperfeccions, donant així espai a la improvització, a l'imprevist. Arriscant. Antic mestre d'escola, és un artista crític amb el seu entorn, compromès amb els problemes socials, i que alhora comparteix amb el públic les frustracions i els desitjos del seu quotidià. Potser és justament aquí on rau la força d'aquest cantautor, que sap embolcallar la seva extraordinària veu amb un immens respecte i sinceritat envers ell mateix.
De fet, no volíem que marxés. Volíem seguir aixoplugats sota la seva veu, encantats sota la seva mirada melancòlica... Però ens ha promès tornar l'11 de març a l'Olympic Café, i hem acceptat el pacte. Així que allà ens trobarà, fidels, i havent despullat amb cura el nou àlbum.
Set List
Keep it Loose, Keep it Tight
Supply and Demand
Truth
Careless
Bottom of the Barrel
Freedom
El Camino
Cup of Sorrow
Out of Cold
Street Corner Preacher
Won't Let Me Go
Sweet Pea
Seen It All Before
Black River
Windows are rolled down
Arms of a Woman
Learned A Lot
Skipping Stone
Street Corner Preacher
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...