LPC3

DRAMMA ISTORICO EN QUATRE ACTES.
Llibret de Luigi illica.
Música d'Umberto Giordano


Adrea Chènier:José Cura. Carlo Gérard:Carlos Álvarez. Maddalena de Coigny:Daniela Dessì. Bersi:Marina Rodríguez-Cusí. Comtessa de Coigny:Viorica Cortez. Madelon:Irina Mishura. Roucher:Miguel Ángel Zapater. Pietro Fléville/Foquier Tinville:Enric Serra.. Mathieu:Philip Cutlip.
L'Increible:Francisco Vas. El mossèn:Josep Ruiz. Schmidt/Majordom:Vicenc Esteve Corbacho.
Dumas:Manel Esteve Madrid.
Direcció musical:Pinchas Steinberg.
Direcció d'escena,escenografia i il-luminació:Philippe Arlaud. Coreografia:Keith Morino.
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu.


Amb aquest títol s'estrena la primera òpera de la temporada 2007-2008.
Des de la temporada 1985-1986 que, per qualsevol raó, no es representava aquest Dramma istorico al Liceu. Hem de ressaltar que és una òpera molt dura degut a la dificultat tècnica dels tres protagonistes, portats als límits de la seva tessitura repetides vegades. Aquest fet requereix de unes grans veus i amb una tècnica mes que acurada.

En aquesta vetllada aquestes expectatives van ser més que superades.

José Cura és actualment l'Andrea Chènier de referència, ja que es tracta d’un personatge que ha cantat pràcticament des del principi de la seva carrera, i això fa que sigui ja part d'ell a l'hora d’interpretar-lo.

Vocalment té un domini total des de la primera nota fins a l'última, i en l’interpretació del poeta és totalment natural. Desprès de cantar tants anys aquest paper continua sent una interpretació apassionada i entregadíssima. La seva veu omple tota la sala fins l'ultima cadira ja que posseeix un timbre molt peculiar; els seus greus i tessitura mitja son profunds i vellutats i amb uns aguts brillantíssims.

Una gran satisfacció va ser la del baríton Carlos Álvarez. Va estar pletòric, com sempre ens te acostumats aquest gran cantant, amb la incorporació recent de Carlo Gérard al seu repertori segueix pujant graons a la seva carrera amb aquesta superació a millor any rere any. Es troba en un moment esplendorós tant en lo vocal com en la seva manera de dir les coses, amb una entrega i emoció realment fantàstiques, sumant el bon actor que és a escena conduint els canvis socials del seu complex personatge a la perfecció.

El paper de Maddalena de Coigny va ser interpretat per la soprano Daniela Dessì substituint a l'anunciada Deborah Voigt que patia una indisposició.
La soprano va estar en tot moment fantàstica amb l'emissió d'un timbre preciós. Maddalena de Coigny és un personatge que vocalment requereix moltes qualitats a la vegada; ingenuïtat, sensibilitat i molta forca degut als canvis personals per on passa el personatge durant l'òpera que la soprano Italiana va aconseguir en tot moment donant-li un aire mes líric en alguns moments i quan requeria tota la seva forca dramàtica estava totalment present. Dessì va saber conduir molt be el seu canvi de l'ingenuïtat del principi de l'obra a la dóna forta que es torna al passar els anys donant-li tots els matisos que requereix aquest personatge. Hem de destacar el moment de la seva famosa ària "la mamma morta" que va commoure a tot el públic assistent.

El tenor Francisco Vas sempre ens fa gaudir amb les seves interpretacions camaleòniques i amb una veu sempre ben emesa.
La Bersi de Marina Rodríguez-Cusí va estar en el seu paper en tot moment i amb molt bona qualitat vocal.
Tot un luxe la Madelon d'Irina Mishura que posseeix una veu fantàstica.

Miguel Ángel Zapater va ser un Roucher molt creïble i amb una veu en tot moment molt ben conduïda al igual que el Mathieu de Philip Cultip.

La resta del repartiment van ser correctes en lo vocal i van fer creïbles els seus personatges en tot moment.
La direcció musical, que va córrer a càrrec de Pinchas Steinberg que va estar en tot moment pendent dels cantants ja que Giordano, quan va composar aquesta partitura, va escriure una orquestració molt densa i amb moments en que les veus estan emetent notes greus, i això pot provocar que si el director no te l'orquestra a les seves mans el seu volum superi als dels cantants en molts moments. Però això no va passar en cap moment i Steinberg va donar molta forca sempre que el moment ho requeria.

La direcció d'escena, escenografia i il·luminació dePhilippe Arlaud podem destacar que posseeix tots els elements i coses a dir en aquesta òpera. El decorat es un xic aparatós i en algun moment arriba a marejar la constant rotació de la plataforma. Així com està concebut el decorat l'escenari es fa petit en molts moments i això provoca que els cantants hagin d’estar tota l'estona molt propers al públic, la qual cosa els beneficia totalment perquè les veus es poden escoltar perfectament en tot moment.

El color i formes del vestuari i del decorat són d'aire minimalista. Aquesta és una opció molt valida amb un joc de llum més potent quan es tracta de les festes de la societat aristòcrata i als events al carrer, contrastant amb una llum mes tènue en els moments mes íntims dels personatges.

El cor va estar correcte i l'orquestra va respondre en tot moment a les indicacions del mestre Pinchas Steinberg.