LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Ariel Rot, Ariel Rock
Mireia Pacareu 09-11-2007
Sala Bikini, 9 de novembre de 2007
Qui diu que el rock només es un gènere musical? Sense cap mena de dubte, el rock és ben viu, i més que mai, es manifesta com una manera d’entendre la vida i una manera de viure-la. Així se’ns va demostrar a una sala Bikini molt plena de gent, que va acollir el passat divendres 9 de novembre a Ariel Rot, el guitarrista més elegant del rock argentí. Després de poc menys de mitja hora del que estava previst, va esclatar la música i va començar el concert vestit de “Tequila”, tal i com ell mateix va afirmar, i va saludar efusivament al públic amb un “Bonanit” al més pur estil català.
Va començar tocant alguns dels seus temes més sonats, causant així una gran emoció del públic, que es va anar excitant cada vegada més durant tota la nit. Fent al·lusió a les Chicas malas, Ariel justifica el seu següent tema, el "Mundo de Ayer".
Ens vam trobar amb un directe sense massa discursos entre cançons, la música parlava per ella mateixa, i en algunes ocasions es va presentar el que anaven a tocar. Tot i que el públic venia entregat al concert, aquestes petites intervencions van establir una comunicació favorable entre aquest i els músics que es va fer notar al final del concert, resistint-se aquest a abandonar la sala i demanant insistentment més música.
En el punt culminant del concert, es van encendre els llums mentre el públic aclamava Ariel. Ell, el seu grup, i tota la gent del públic va començar a botar i cridar, en el que va ser un moment d’apoteosis molt emocionant.
Podem dir que la resposta del públic va ser molt càlida en tot moment, tant en les cançons més tranquil·les i emotives, com en les més aclamades, creant un ambient molt distès i còmode. Els temes més coneguts foren corejats per tot l’auditori al mateix temps que aquest s’exaltava i Ariel ens feia protagonistes deixant-nos participar de la música que havíem vingut a gaudir en presència del seu creador.
Semblava que ningú volia que s’acabés el concert, però després de quasi dues hores de música, una brillant ronda de solos de guitarra, baix i bateria, a l’estil antic, va conduir-nos al final del concert. Mai millor dit, ja que de la manera més teatral, va baixar el teló vermell que ens acomiadava.
Qui diu que el rock és d’un altre temps o que ja té una edat? Sempre que hi hagi algú com Ariel Rot mai quedarà un escenari buit en el qual versar sobre els temes de la vida, ja que el Rock és un modus vivendi que es porta a la sang i que mai morirà.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
