LPC3

El teatre-auditori del Centre Artesà Tradicionàrius va obrir les seves portes per a rebre un parell de grups valencians disposats a unir les seves forces i tocar plegats dins l'espai del Tradicionàrius 2011. Ells són els Aljub i els Krama. Els primers, Aljub, són un quintet que treballa des del 2002 en el món de les músiques d'arrel valenciana. Els segons, Krama, un sextet de músics de diferents àmbits residents a València que gira al voltant de l'instrumentista Spyros Kaniaris i que volen recordar les tradicions musicals gregues.

Van començar a col·laborar a partir del 2009 gràcies a l'enregistrament d'Afluències, un treball comú que teixia llaços entre les músiques tradicionals valenciana i grega. El projecte fou galardonat amb el Premi Mediterrània de la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional Mediterrània i els va esperonar a seguir treballant plegats. El concert al C.A.T. va servir per presentar a Barcelona la seva nova proposta, Aixadar, que encara no ha trobat finançament per a l'enregistrament (únicament tenim disponible un tema gravat, Despertars, dins el recopilatori que cada any efectua el Tradicionàrius, en aquest cas en el del 2011). Aixadar és un verb valencià que significa "cavar o fer altra feina amb l'aixada", situant-nos d'aquesta manera en el món de la música d'arrel i rescatant per a la collita d'enguany la germanor i la bona entesa musical entre dos punts del litoral mediterrani (València i Grècia) que tot i que avui en dia semblin força distants han tingut una història amb molta vinculació i contacte cultural.

Els Aljub, conduits per l'incansable músic Joansa Maravilla, aporten lletres tradicionals valencianes i melodies de caire medieval i nordafricà. Els Krama, de la mà del citat Spyros Kaniaris, són els encarregats de dotar la proposta amb sonoritats orientals, sobretot d'arrel grega però també balcànica, i fins i tot en alguns moments amb tocs que recorden al flamenc. El més remarcable és la correspondència entre totes dues tradicions i el diàleg constant entre els motius musicals grecs i valencians. A més, veure'ls en directe és una bona oportunitat per a sentir com sonen in situ una sèrie d'instruments un pic oblidats avui en dia, com poden ser la viola de roda o la lira del Mar Negre.

La formació que es va presentar al Tradicionàrius estava integrada per músics professionals que han de repartir els seu esforços entre diferents projectes per a poder tirar endavant la seva feina. Només en Rafa Arnal, a la veu, no es dedica a la música professionalment. Els altres membres del projecte són en David Gadea i en Joansa Maravilla a les percussions, l'Abel Garcia al saz i a la viola de corda, en Spyros Kaniaris a la guitarra i la lira del Mar Negre i l'Eduard Navarro a les cordes i vents tradicionals.

En directe és fàcil copsar l'apreci que senten per allò que fan, així com l'amor cap a les tradicions revisitades. Molts temes són noves composicions, encara que com que estan inspirades en melodies antigues transporten a l'oient cap a paratges passats (a vegades remots). Ja fa temps que es diu des de moltes perspectives diferents que és impossible per al melòman contemporani saber com sonava i quin efecte feia la música dels temps d'abans de l'enregistrament sonor. Ho saben molt bé els professionals de la música barroca, per exemple, que tot i ser rescatada amb gran èxit a partir de la segona meitat del segle XX (sobretot les òperes) i tot i l'esforç per dotar-la d'una instrumentació el més semblant possible a com ens la imaginem en els seus temps, no deixa de ser una aproximació contemporània per a oïdes contemporànies, quedant lluny del retrat realista (de l'intent de còpia pura) que en alguns moments es va voler fer. El mateix passa amb la proposta dels Aljub & Krama, un viatge contemporani molt ric instrumentalment ple de composicions presents cap a l'imaginari passat. Com el fruit d'oliveres mediterrànies mil·lenàries, cada any hi ha una nova collita d'olives tot i que les arrels es mantinguin fermes i aparentment eternes.