LPC3

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Jesús López Cobos director

Ludwig van Beethoven
Simfonia núm. 2 en re major, op. 36
Simfonia núm. 3 en mi bemoll major, op. 55 " Heroica"


En aquesta ocasió hem pogut gaudir de dos simfonies de L.v. Beethoven en un sol concert, sempre és un plaer poder escoltar aquestes grans partitures.

Beethoven va estrenar la segona simfonia el 5 d'abril de 1803 al Theater an der Wien. És una partitura dedicada al príncep Carl von Lichnowsky, d'aire Haydinià, fent-la una obra mes clàssica que les posteriors simfonies.

La interpretació en aquest cas va ser dirigida per Jesús López Cobos, que va fer una lectura de la partitura en general una mica massa accelerada amb els seus tempos. La qual cosa va fer que la sensació que es rebia des del públic, era d’una intranquil·litat constant que envaïa tot el cos. Això no ajuda al fraseig de la música, perquè no dona temps de poder-ho fer. I a més es notava que els músics de l'orquestra anaven accelerats, intentant que totes les notes que estaven executant quadressin, cosa que era molt difícil, perquè Cobos anava tota l'estona amb el seu gest per davant de l'orquestra, i sobre tot es va plasmar al Scherzo que va ser el moviment mes desajustat. En definitiva va semblar una carrera d’obstacles on tothom havia d’arribar al final i junts.

Les coses van canviar força afortunadament a la segona part amb d’interpretació de la tercera simfonia " Heroica" de Beethoven.

Aquesta es una partitura escrita entre els anys 1803 i 1804, i que és va estrenar públicament el 7 d'abril de 1805 al Theater an der Wien. Som davant d’una partitura grandiosa, que marca una línea clara i canviant entre les simfonies anteriors i les posteriors.

Aquí la interpretació de Cobos i l'OBC va ser esplèndida en tots els sentits, amb una gran força tant tímbrica com musical, i amb uns frasejos i dinàmiques molt ben conduits, que van provocar per part de l'orquestra un so pastat, rodó, equilibrat i molt brillant.

La direcció del director va estar molt més assentada, amb uns tempos més adequats, amb una direcció clara i elegant, amb aquest aire musical que camina que tant necessiten les simfonies de Beethoven, i que els musics de l'orquestra van plasmar fent una versió de la simfonia realment fantàstica.