LPC3

Orquesta y Coro Nacionales de España

Josep Pons Director

Joan Rodgers Soprano

Roman Trekel Baríton

Johannes Brahms
Ein deutsches Requiem, op. 45


El Rèquiem de Brahms es una obra realment monumental, dedicada a la càrrega religiosa de la mort i amb una meditació tranquil·la dels vius en el pas cap a la mort. La partitura posseeix colors i sensacions molt contrastades. El primer moviment s'obre amb una orquestració discreta perquè les veus del cor adquireixin una dimensió aèria, contrastant amb el segon moviment, amb uns timbres més brillants. En el tercer entra la veu del baríton solista, on dialoga amb la massa coral per continuar amb el quart moviment que restableix la serenitat i descrivint el paradís. El cinquè esta dedicat a la soprano solista, amb un caràcter excels que s'eleva per damunt del cor. I en el sisè moviment torna el baríton seguint un diàleg amb el cor, acabant el moviment amb una doble fuga de gran força.

En l’últim moviment torna al començament de l'obra amb textos paral·lels i amb la música que reprèn els temes concloents, donant una unitat monumental a la partitura.

En aquesta ocasió el Rèquiem va estar interpretat per l'Orquesta i Coro Nacionales de España dirigit per el seu director titular Josep Pons, la soprano Joan Rodgers i el baríton Roman Trekel. Podem dir que aquesta es una obra compromesa, sobretot per el cor que l'interpreta ja que realment és el protagonista absolut.

El Coro Nacional va fer una versió correcta de la partitura. És un cor que posseeix un gran volum sonor, però amb algun problema d'afinació en la secció de les sopranos, ja que van començar l'obra amb una afinació una mica baixa, que es va repetir en vàries ocasions durant el concert, però amb un so pastat i molt potent. Hem de destacar la secció de les contralts, perquè tenen un timbre realment interessant i de gran qualitat. Els tenors i baixos també funcionen be i amb un so global de les quatre veus molt potent i pastat, afegint un problema de dicció general amb l'alemany, ja que no s'entenia la lletra i no es distingia en quin idioma estaven cantant.

L'Orquesta Nacional es una bona orquestra, amb un so de la corda molt ben pastat i conjuntat amb uns bons solistes a la secció del vent, que van estar atents en tot moment a les indicacions del seu director, acompanyant-lo amb les dinàmiques i frasejos de l'obra.

Josep Pons va fer una versió polida, ben controlada en els volums, sense tapar al cor i solistes en cap moment i amb unes dinàmiques contrastades.

L’intervenció de la soprano Joan Rodgers va ser correcte, amb un color de la veu homogènia en tot el registre.

El baríton Roman Trekel va fer un interpretació entregada i expressiva, amb una veu molt ben timbrada en tot moment.