LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Abel Cruz Ayuso 06-04-2007
Sala Razzmatazz, 6 d'abril de 2007

Una mica menys etíliques que en la seva anterior visita, al festival Primavera Club, CSS (Cansei de Ser Sexy) tornaven a Barcelona, aquesta vegada amb l'ànim d'oferir un concert menys accidentat i sòlid que el de la tardor passada. I ho varen aconseguir a mitges. Aquesta mena de tecno-pop que practiquen és millor en directe, sense el pes i els lligams de la producció i alguns dels components del sextet brasiler (bàsicament el seu bateria i una de les guitarristes) s'afanyaven perquè els temes sonin més contundents i directes que en estudi, però l'histrionisme de la cantant i la patent apatia de les tres components restants, tragué lluentor al seu pop despreocupat i livià. Temes com "Alala", "Alcohol" o la més coneguda "Let's make love and listen to Death from Above" comencen bé però es van desinflant en qüestió de poca estona.
S'ha de reconèixer que, essent un concert en hora "golfa" (prop de les 4 de la matinada), al públic poc li va importar tot això. Saltant, cridant, bevent, els assistents van seguir amb bastant entusiasme els moviments espasmòdics i les ganes de festa de Lovefoxx, la líder del conjunt carioca (es va tirar al públic durant el segon tema), obviant, d'altra banda, la seva falta de gràcia, i el seu excés d'esperit. La conclusió d'aquest espectacle és que, si és el públic qui s'excedeix amb els diversos licors que servien a la sala, la diversió està garantida. Si aquest excés el fa el grup i es vol gaudir de la música, no és el concert idoni.
El millor de la nit, d'altra banda, foren el teloners, els americans Tily on The Wall. El quintet de Nebraska, sense brodar un gran concert, sí que vàrem saber omplir de color la sala 1 del Razz amb el seu pop contagiós. Centrats en voler que el públic s’enredortés d'ells, els seus (breus) intercanvis d'instruments, les seves combinacions de veus i la seva energia, varen aconseguir l'ovació dels presents. Més bucòlics, optimistes, senzills i acústics que els brasilers, als Tily on The Wall potser els hi falta una mica de volum, tant musical com de posada en escena, però, al contrari que CSS, van demostrar que no és necessari complicar-se la vida per fer un concert digne.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...