LPC3

Carmen: Sara Baras
El Torero: José Serrano
Don José: Luis Ortega
Cos de ball de la companyia de Sara Baras
Direcció, coreografia i escenografia: Sara Baras
Vestuari: Sybilla.
Música: Paco de Lucía, Joan Valent, Javier Rubial, José C.Gómez, José M. Bandera,David Cerreduela, Mario Montoya, Miguel de la Tolea,Saúl Quirós,Ara Malikian
Musics flamencs:
Guitarristes: José M.Bandera, José C.Gómez, David Cerreduela, Mario Montoya
Cantaores: Montse Cortés, Miguel de la Tolea, Saúl Quirós
Violí: José Amador Goñi
Percussió: Antonio Suárez
Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu
Violí solísta convidat: Ara Malikian
Direcció d'orquestra: Joan Valent


Amb el Ballet Flamenco de Sara Baras hem pogut assistir a una Carmen diferent amb la visió d’una dona com Sara Baras. Ella ens deixa ben clar que amb aquesta Carmen reivindica la dona lliure i que pot decidir per sí mateixa. Aquest és el missatge que ja ens volia transmetre l'autor Merinèe d'aquest personatge quan el va crear al segle XIX. La historia de Carmen segueix essent actual en els dies que vivim i això dóna peu a que es pugui traslladar en qualsevol disciplina artística i època que es vulgui ambientar sempre i quan es conservi l'esperit de la protagonista.

La companyia de Sara Baras destaca per interpretar un flamenc realment elegant i molt estètic, sense perdre l’essència del flamenc pur fins a arribar a posar els pels de punta de la forca i emoció que transmeten.
Sara Baras té una estètica molt concreta en tots els sentits, destacant el vestuari; fuig de la tradició dels volants amb “lunars i peinetes” i es decanta per un vestuari molt mes sobri dissenyat per Sybilla que li dóna un toc de distinció i elegància realment fantàstic. L’escenografia i coreografia realitzada per la ballarina destaca per els mateixos factors.

Sara Baras interpretant Carmen li dóna un aire mes sofisticat del que estem acostumats sense perdre les seves arrels amb una visió del personatge no tan frívol i transmetent amb convicció el dilema de la decisió vital per els dos homes que s’han creuat pel seu camí de llibertat. En aquesta versió, doncs, és una dona mes feble.

Baras és una ballarina que posseeix una tècnica molt acurada, elegant i amb un control absolut del seu cos en tot moment. Emana una gran expressivitat i emoció al ballar; realment es nota i transmet amb molta força com viu el personatge que segur que ella el sent molt arrelat en sí mateixa.
Els dos personatges masculins també van demostrar un gran nivell, el Torero en aquesta versió se li dóna més importància que a Don José que és finalment l’assassí de Carmen.

El cos de ball esta integrat per ballarins excel·lents tant individualment com en unanimitat.

En aquesta versió, on la musica està composta expressament per a aquest espectacle, en algun moment és interpretat per l'orquestra que juga amb pinzellades de l'opera de Bizet que tots tenim tant present; composar tota la musica nova per aquesta Carmen és arriscat, però és d'un gran resultat ja que pretenen fer una versió diferent i que no recordi les excel·lents versions que ja existeixen.
L’aspecte musical interpretada per els musics flamencs és d'un gran nivell del primer al darrer destacant les veus dels tres cantaores; realment fantàstics.

En definitiva; el personatge de Carmen a estat, serà i seguirà essent actual a la nostra societat.