LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
(CHCK CHCK CHCK) Contundència rítmica
Eixarc Escaramís 09-04-2007
Sala Razzmatazz 2, 9 d’abril de 2007
Un Razzmatazz 2 ple de gom a gom va poder gaudir d’aquesta banda novaiorquesa, mescla del punk més compromès i el post funk més canyero. Però comencem malament si ja posem a la primera frase les possibles influències d’aquest grup de nom impronunciable. Com molts grups actuals són inclassificables i, a cada cançó, a cada tornada, a cada break, ens donen matisos evidents i no tan evidents de les infinites influències i fusions possibles. Però el què sí que podem assegurar sense por a equivocar-nos és que aquest octet descarreguen energia. Molta energia.
Són vuit músics a l’escenari la major part del temps. Dos sets de bateria muntats, dues guitarres, un baix, algunes maquinetes de fer sorolls, fins i tot un parell d’instruments de vents produeixen aquest aclaparament constant de contundents sacsejades rítmiques. I és que abans que pogués sonar cap acord, Nick Offer (veu) ja havia donat l’ordre a tota l’audiència de començar a moure el cul i no parar ni per agafar aire. I l’ordre va ser respectada per tothom.
L’excés d’ampolles d’aigua a l’escenari feia preveure com les gasten. La hidratació és obligada per aquesta colla de descarats. Fugint de qualsevol tipus d’estètica vanguardista o mínimament cool, van aparèixer amb texans, bermudes i samarretes, cap detall més ni cap altra mena de pretensió. Com a casa, com als assajos. I ja diu molt sobre la simplicitat del seu missatge: clars, directes i sense contemplacions.
Nick Offer posa la veu a quasi tots els temes, però quan realment entren en una apoteosi d’harmonies és quan surt a compartir micròfon John Pugh (bateria, veu) amagat fins al moment darrera d’una de les dues bateries. El seu to de veu és més propi de les èpoques glam i li dóna un caràcter ballable disco-funk.
El concert va ser complet. Un únic bis bastant llarg on van recordar alguns dels èxits del seu anterior disc, “Louden Up Now” (2004). Les bromes entre els membres del grup i la complicitat amb el públic va durar fins a la última cançó, on l’audiència es va quedar servida amb un apoteòsic final. El grup de Nova York van complir amb la seva feina. Tindrem una nova ocasió de veure’ls en directe el 14 de juliol al Summercase, així que els qui ja els hagin vist podran repetir i els qui no, tindran una nova oportunitat per contaminar-se de ball i energia.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
