LPC3

Direcció: Pete Docter, Bob Peterson
Intèrprets: Ed Asner (Carl Fredricksen), Christopher Plummer (Charles F. Muntz), John Ratzenberger (Tom), Delroy Lindo (Beta).
Data d’estrena: 30 de juliol de 2009


A cal Disney encara deuen recordar amb llàgrimes de joia i copes de cava el dia que varen comprar Pixar. No hi ha dubte que va ser una decisió prou hàbil: si no pots vèncer al teu enemic, uneix-te a ell. Ja fa quasi quatre anys que Disney es beneficia de la productiva aliança amb Pixar, responsable de veritables delícies d’animació com Toy Story, Buscando a Nemo, Los Increíbles o Wall·E.

L’èxit dels estudis Pixar no és fruit de la casualitat. Creativitat, audàcia narrativa i virtuosisme formal sempre han acompanyat tots els seus projectes. Des d’un principi, realitzadors com John Lasseter, Brad Bird o Pete Docter han sabut treure partit a l’animació per ordinador i han demostrat que no només dominen la tècnica, sinó també la narració. Encara més, lluny de caure en l’autocomplaença, Pixar aconsegueix reinventar-se i superar-se a cada nova entrega.

A Up el protagonista no serà un juguet, un robot o una bestiola entranyable. El nostre heroi és un avi de 78 anys, jubilat i rondinaire, qui emprendrà un llarg viatge perseguint un somni de joventut. El vell – que recorda l’Spencer Tracy de Adivina quién viene esta noche - es veurà inesperadament acompanyat per una heterogènia colla d’outsiders: un nen de 8 anys aspirant a scout, maldestre i voluntariós a parts iguals, un ocellot prehistòric i un gos que parla. Up es remunta al gènere d’aventures de tota la vida; evoca aquells relats protagonitzats per intrèpids exploradors que trepitjaven terres inhòspites i llunyanes. El film és, de fet, un conte clàssic adaptat als temps actuals. Cinema d’animació, sí, però sense oblidar la realitat d’una societat canviant. Així, el concepte tradicional de família “Disney”, per entendre’ns, evoluciona aquí cap a famílies monoparentals o parelles sense descendència, ja sigui per convicció pròpia o per problemes de fertilitat. En aquest sentit, els minuts inicials d’Up són una meravellosa mostra de la quotidianitat de la vida en parella, en la prosperitat i en l’adversitat, en la salut i en la malaltia – una seqüència devastadorament emotiva alhora que genial, des del punt de vista narratiu i de muntatge.

Un cop assegurada l’empatia vers el protagonista i la seva causa, la pel·lícula esdevé una catarsi d’aventures i entreteniment marca de la casa. Escenes com la lluita entre els dos avis, entre bastons i atacs d’artrosi, o idees com el collar que tradueix el pensament dels gossos – brillant recurs que genera multitud de gags – no són més que dues mostres de la capacitat d’inventiva i autosuperació dels seus creadors.

Up és, doncs, una faula amable i divertida que – sense haver de recórrer a la sensibleria - ens recorda el profit de creure en un mateix i el mèrit del qui s’enfronta a les adversitats per a fer realitat un somni. Una lliçó de vida per a grans i petits.


El millor: el segell Pixar: entreteniment de primera divisió, fet amb enginy
El pitjor: probablement la gaudiran més els adults que la canalla