LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Eduard Sánchez 23-01-2007
de Mike Nichols

Direcció: Mike Nichols
País: Estats Units
Any: 2004
Duració: 98 minuts
Gènere: Drama
Interpretació: Julia Roberts (Anna), Jude Law (Dan), Natalie Portman (Alice), Clive Owen (Larry)
Guió: Patrick Marber; basat en la seva obra teatral "Closer"
Producció: Mike Nichols, John Calley i Cary Brokaw
Fotografia: Stephen Goldblatt
Muntatge: John Bloom i Antonia Van Drimmelen
Disseny de producció: Tim Hatley
Direcció artística: Hannah Moseley
Vestuari: Ann Roth
Crítica:
Qui diu que l’amor és un camí de roses? Aquest crec que podria ser l’eslogan que hauria d’aparèixer al cartell de “Closer”. Els que pensin que veuran una comèdia romàntica, amb personatges moralment rectes i una visió ensucrada de l’amor i de les relacions de parella ja poden marxar per cames. És cert que hi apareix Júlia Roberts, reina per excel·lència de la comèdia romàntica. El seu nom actua com a reclam comercial per a la producció, però aquest cop el seu paper és força més imperfecte, capaç inclús de proferir comentaris de caire sexual impropis de la núvia d’Amèrica! - hem de tenir en compte que la Júlia ja fa temps que prova de desprendre’s d’aquesta aura de princesa enlluernadora i carismàtica).
La qualitat d’aquesta pel·lícula se sustenta sobre dos pilars: la direcció de Mike Nichols, (autor de films rellevants com “El graduado”, “A quién teme Virginia Wolf?”, “Primary colors” o “Armas de mujer”) i el guió, basat en una exitosa obra teatral de Patrick Marber. “Closer” dissecciona les relacions de parella amb l’esmolat bisturí d’uns diàlegs punyents i desproveïts de qualsevol sentimentalisme gratuït. El quartet protagonista interpreta uns personatges narcisistes, plens d’inseguretats, capaços de fluctuar en l’amor de la mateixa manera que un vaixell sense timó; uns personatges, en definitiva, molt humans.
Si bé a estones la trama d’infidelitats entre les dues parelles arriba a ser una mica inversemblant, el guió és una petita joia, d’aquelles on els actors s’hi poden lluir. És el moment de descobrir a un Jude Law més insegur que mai, una Julia Roberts especialment distant, un Clive Owen hedonista i cínic i a una aparentment fràgil Natalie Portman, fent de stripper (!). Són molts els motius, doncs, per gaudir d’aquesta pel·lícula, directa i sense embuts, irònica, intel·ligent i emotiva. Perquè, hi ha algú que no hagi rebut mai cap patacada en nom de l’amor?
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...