LPC3

Elena Copons, Soprano
Marta Mathéu, Soprano
Jordi Mas, Tenor
Marcel Reijans, Tenor
Ventseslav Anastasov, Baríton

Ricardo Estrada, Piano


Enric Morera
Venc anells i tumbagues, de Tiana
Oh, records tristos, de La boja
La infanta Maria ( cançó)
És cançó més sentida, de La santa espina
Ai, adéu, pares del cor!, de Les monges de Sant Aimat

Amadeu Vives
Euda d’Uriac
- Ai, adéu, pares del cor!
- Pelegrins de l’amor
- Vós no haveu estimat?
- Euda i Roger (cançó)

Jaume Pahissa
Gal·la Placídia
- Des de la infància mos pares he perdut
- Pom enciser

Fernand Le Borne
La Catalane
- Ce n’est pas un rêve!
- Andrès... Oui, c’est moi

Eugen d’Albert
Liebesketten
- Ich war ein kleines Kind
- Ein Mädchen sass am Meeresstrand

Die toten Augen
Psyche wandelt durch Säulenhallen


El fil conductor d’aquest concert va ser, molt encertadament, la música creada per diferents compositors amb l’argument de Terra Baixa d’Àngel Guimerà.

Haig de dir que la proposta ha estat molt interessant, ja que tota aquesta musica és completament desconeguda per les nostres oïdes. El Liceu, en aquest sentit, ha fet una gran feina i molt bona proposta en programar-la a les sessions del Foyer i, sobre tot, tornant a programar l’interessant òpera de Eugen d’Albert “Tiefland”.

El concert va començar amb unes àries de diferents òperes d’Enric Morera.
Aquestes dintre del concert potser varen ser les més fluixes musicalment parlant.

Va prosseguir amb uns interessants fragments d’Euda d’Uriac d’Amadeu Vives i, sincerament, no sé perquè aquesta musica és tant desconeguda ja que val molt la pena que sigui interpretada molt més regularment.

La següent proposta eren unes intervencions de Gal·la Placídia de Jaume Pahissa dotades de una musicalitat mes aviat senzilla i audible.

Va prosseguir el concert amb una interessantíssima música de Fernand Le Bone. La seva musica és plena de contrastos i ambients musicals diferents, amb una gran força musical i teatral.

Per a finalitzar el concert és van interpretar unes àries de les igualment interessants òperes Liebesketten i Die toten Augen d’Eugen d’Albert.
Totes aquestes partitures van estar interpretades per les sopranos Helena Copons i Marta Mathéu, els tenors Jordi Mas i Marcel Reijans i el baríton Ventseslav Anastasov amb l’acompanyament al piano per Ricardo Estrada.

Helena Copons és una soprano que posseeix una veu de bell timbre i molt bona col·locació vocal en la seva projecció. La seva és una interpretació amb molt bon gust musical, però amb una manca de expressivitat càlida en cantar que fa que no arribi a comunicar del tot amb el públic i que, quan estava a sobre l’escenari, no mostrava tampoc cap comunicació ni amb el pianista ni amb els seus companys dels concertants que va interpretar.

Marta Mathéu és ja una molt bona cantant amb una veu d’un preciós timbre i un volum més que notable i amb un cant d’exquisit bon gust i delicadesa. A més el seu cant és interpretat amb una gran tècnica i amb un legatto realment envejable i alhora és molt expressiva, ja que s’entrega totalment a les seves interpretacions i això fa que quan ella està cantant no perdi mai l’atenció del públic amb el seu cant tant comunicatiu i proper.

Jordi Mas malauradament no puc parlar gaire bé d’ell, ja que és un tenor que canta amb una tècnica totalment irregular en tots els seus registres; les notes baixes i mitges són del tot mal col·locades i sense cap tipus de recolzament muscular per a sostenir la veu encara que sigui mínimament ben col·locada i amb qualitat audible, al contrari dels seus aguts que son exageradament oberts i cridats. La seva manera de cantar és d’una interpretació semblant a una actitud com si estigués cantant tota l’estona musica a l’estil dels musicals americans... però amb un toc massa exagerat, i... la veritat és que no es pot cantar res d’aquesta manera tant barata, ni el líric clàssic ni el mateix musical americà. La veritat que és tota una llàstima que canti d’aquesta manera ja que posseeix una bona veu, molta expressivitat i entrega al cantar.

Marcel Reijans és un tenor que té una veu molt equilibrada tímbricament en tots els seus registres. La seva veu és d’un timbre dolç i vellutat i que canta amb molt bon legatto i bon gust musical i ,alhora... la seva tècnica és molt segura i els seus aguts són generosos i brillants.
En la seva intervenció en el duo de La Catalane que va interpretar amb Marta Mathéu la seva interpretació va ser amb gran força interpretativa i de comunicació.

Ventseslav Anastasov posseeix una veu de generós timbre i a destacar els seus aguts que son molt brillants, potents, atenorats i sobre tot molt segurs i molt ben projectats.
La seva interpretació de les partitures va ser entregada i convincent.

Ricardo Estrada va fer una molt bona feina com pianista acompanyant ja que en tot moment va saber entrar dins l’atmosfera de les partitures a la perfecció, amb un so pianístic molt precís, rodó i amb molt bona consistència que feia realment la funció d’una orquestra.