LPC3

Orquestra Simfònica del Vallès
Lluís Rodríguez Salvà – Piano
David Giménez Carreras – Director

I Part

Manuel de Falla
– El sombrero de tres picos: Danza del molinero, "Farruca"

Ludwig van Beethoven
– Concert per a piano i orquestra núm. 4, en Sol major, op. 58

II Part

Johannes Brahms
– Simfonia núm. 2, en Re major, op. 73


Va començar el concert amb unes paraules del director, David Giménez, en homenatge al director Ataúlfo Argenta amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Posteriorment, vàrem comptar amb la presència del fill de l’homenatjat, que va dir unes paraules molt càlides sobre el seu pare.

El concert va estar format, en part, per obres que Ataúlfo Argenta tenia en el seu repertori, i va començar amb la "Farruca" de El sombrero de tres picos, de Manuel de Falla. Aquest és un fragment curt, però molt interessant, que els músics varen interpretar amb un bon so i densitat musical.

L’actuació va prosseguir amb el Concert per a piano i orquestra núm. 4 de Ludwig van Beethoven, i va comptar amb la presència solista del pianista Lluís Rodríguez Salvà.

La interpretació d’aquest jove pianista va ser realment fantàstica, des de la primera nota fins a l’última. Aquest intèrpret posseeix una musicalitat extraordinària, amb la seva manera particular de frasejar, sempre amb un sentit musical molt coherent i portant totes les frases cap al camí adequat amb gran sensibilitat i capacitat de comunicació, amb un so contundent i ben treballat als fortes i amb uns pianos sempre amb un so delicat i amb el cos suficient perquè siguin audibles. S’ha de destacar que es varen poder entendre perfectament totes les notes executades, amb l’afegit que es podia distingir el que feien la mà esquerra i la mà dreta. El solista va donar a la seva interpretació tot l'esperit i estil musical que requereix la música de Beethoven.

L’èxit va ser tan notable que el pianista ens va obsequiar amb un bis: la preciosa melodia d’un fragment de l’òpera Orfeo ed Euridice, de W. Gluck, que va tocar amb un so de una gran qualitat sonora i una musicalitat fantàstica. Caldria seguir de ben a prop aquest intèrpret que és ja un jove gran pianista.

L’orquestra del Vallès i David Giménez, en la tasca d’acompanyament del concert de piano, van quedar molt en segon terme, ja que el rendiment de l’orquestra, tant de so com de musicalitat, va oferir un nivell més baix que el del pianista, i així es creà un contrast molt evident entre el solista i l’orquestra. Això va ser una gran llàstima, atesa la qualitat del pianista.

El concert va prosseguir, a la segona part, amb la Simfonia núm. 2 de Johannes Brahms. Aquí el rendiment i qualitat musical del director i de l’orquestra van pujar respecte a la primera part. Van fer una versió de la simfonia amb un joc de colors i sonoritats diferents segons el moment i les necessitats de la partitura, i amb una interpretació apassionada i ben conduïda pel director i els músics de l'orquestra.