Cortesanes en l´òpera

Ofèlia Roca 16-02-2009

En ocasió de L’incoronazione di Poppea
Foyer del Gran Teatre del Liceu, 16 de febrer de 2009

Claudio Monteverdi
Simfonia-Tempro la cetra, de Libro VII de Madrigali
Damigella tutta bella, d’Scherzi Musicali
Quel sguardo sdegnosetto


Tarquinio Merula
Ciaccona

Claudio Monteverdi
La mia turca, d’Ariose vaghezze
Il ballo delle ingratte, de Libro VIII de Madrigali
Con che soavità, de Libro VII de Madrigali


Andrea Falconieri
Follias echa para mi señora
Doña Tarolilla de Carallemos


Claudio Monteverdi
Ecco di dolci raggi, d’Scherzi Musicali
Balleto: de la Bellezza, d’Scherzi Musicali


Marisa Martins, Josep Miquel Ramón i Vespres d’Arnadí

Claude Debussy
Trois chansons de Bilitis; La flûte de Pan, La chevelure, Le tombeau des Naïades.

Marisa Martins i Dani Espada

Giuseppe Verdi
Ah, forse è lui che l’anima, de La Traviata

Jacques Offenbach
Amours divins! de La belle Hélène
Invocation à Venus, de La belle Hélène


Giacomo Puccini
In quelle trine morbide , de Manon Lescaut

Jules Massenet
Dis-moi que je suis belle, de Thaïs

Erich W.Korngold
Glück das mir verblieb, de Die tote Stadt

Eliana Bayón, Michelle Marie Cook, Salomé Haller i Ricardo Estrada

Eliana Bayón, soprano
Michelle Marie Cook, soprano
Salomé Haller, mezzosoprano
Marisa Martins, mezzosoprano
Josep Miquel Ramón, baríton

Dani Espasa, piano
Ricardo Estrada, piano

Vespres d’Arnadí
Sara Parés, flauta de bec
Guadalupe del Moral, violí I
Germán Echeverri, violí II
Xavier Roig, violoncel
Oriol Martí, violone
Berengère Sardin, arpa
Josep Maria Martí, guitarra-tiorba
Dani Espasa, clave-orgue i direcció musical


Va ser una vetllada molt diversa i agradable. El repertori escollit va barrejar tot un ventall de cortesanes a l’òpera de diverses èpoques i estils diferents. Això va propiciar un exercici artístic d’alta qualitat i interès.

El concert s’inicià amb el fantàstic i preciós repertori de Monteverdi, Merula i Falconieri, la que va ser indiscutiblement la millor part del concert. Va ser interpretat per una esplèndida Marisa Martins amb la seva natural gràcia, entrega, i veu sensual i expressiva adornada d’aquest tant bon ofici que té damunt l’escenari que tant la caracteritza.
Josep Miquel Ramón també va demostrar ser un intèrpret molt entregat, musical i amb molt bona projecció tímbrica.

El grup instrumental “Vespres d’Arnadi”, dirigits per Dani Espasa, varen tocar d’una manera molt vital i amb gran musicalitat. La tècnica aplicada, molt polida, va poder produir que cada membre del grup es trobés molt còmode amb els seu respectiu instrument aconseguint una interpretació musical excepcional de Monteverdi, Merula i Falconieri. Àgil, càlida, sensible i alhora amb molta vitalitat i molt bon gust.

Personalment aquesta primera part va ser absolutament deliciosa i, espero i dessitjo, que el Liceu continuï programant aquest tipus repertori d’aquí en endavant.

La vetllada va prosseguir amb les precioses “Trois chansons de Bilitis” interpretades per Marisa Martins i Dani Espada d’una manera descomunalment angelical i molt sensible, com la música mateixa. Va ser un gran plaer poder-les escoltar d’aquesta manera i a aquest gran nivell.

El concert, a partir d’aquest punt, va fer un gir de cent vuitanta graus en viatjar cap a Verdi, Offenbach, Puccini, Massenet i Korngold a càrrec d’Eliana Bayón, Michelle Marie Cook, Salomé Haller i Ricardo Estrada.

D’Eliana Bayón puc dir que no va ser la seva millor nit. Va tenir alguns problemes tècnics vocals segurament provocats per una equivocació en interpretar segons quines partitures que... potser no són les més adequades per a la seva veu. Aquest fet va provocar que deslluís la seva intervenció tot i ser una molt bona cantant que posseeix una veu molt ben moblada. Durant la vetllada nit no va poder fer ostentació de les seves dots. Una veritable llàstima.

Una gran alegria va ser poder sentir la fabulosa veu i interpretació de Salomé Haller en les partitures de “La belle Hélène” d’Offenbach, que va cantar amb un exquisit gust musical, amb molta gràcia escènica i teatral i amb una total entrega comunicativa.

La tercera cantant que va intervenir en aquesta part del concert va ser Michelle Marie Cook, que va cantar amb una veu ben timbrada i amb un bon sentit musical.

Totes elles varen estar acompanyades al piano per un correcte i efectiu Ricardo Estrada.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!