LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
De 'bolos' amb Nabucco
Bernat Dedéu 16-08-2011
Nabucco, de Verdi
25 Festival Castell de Peralada, 16 de juliol de 2011
La popularitat del Nabucco verdià va omplir l'Auditori dels Jardins de Peralada (autoritats incloses, i els estalvio la llista) en la primera prova de foc d'aquesta vint-i-cinquena edició del festival. El quart de segle del certamen fa patxoca, i la versió en concert de l'òpera (hauríem, d'ara en endavant, de canviar versió per tergiversació) va ser presentada alegrement per Carmen Mateu de Suqué, que llegí un breu discurs de benvinguda en català, una llengua que -si fem cas a la seva dicció- deu practicar tant com aquest narrador de sons xerra l'arameu... En fi, anem a la teca: Nabucco no és potser l'òpera amb orquestració més complexa de Verdi, però requereix quelcom més que un (presumible) assaig general per repassar l'obra i estrenar-la el dia següent. Instants de gran bellesa, com ara la introducció del vent metall a l'ària Va, la palma del martirio van passar mal afinats, sense grandesa discursiva ni pebre dramàtic: així també el preciós preludi als violoncels anterior a Vieni, o Levita!, amb un so mat del solista als aguts i un acompanyament descuidat als pizzicati. Els músics del nostre Liceu són perfectament capaços d'interpretar aquesta música amb garanties, però -cal insistir- sense tenir-ne cura amb els suficients assaigs no es poden fer miracles.
El mític director italià Nello Santi va dirigir meritòriament la peça, als seus 81 anys. Santi va modular amb correcció el volum de la massa orquestral i acompanyà amb gust i saviesa els cantants. No obstant això, sovint va abandonar el cor estalviant-se algunes entrades, la qual cosa va propiciar algun avançament incorrecte de les fèmines d'una formació amb veus notables. Pel que fa al cast, la victòria indiscutible de la vetllada va ser per Maria Guleghina; la soprano ucraïnesa conserva intacta la seva pirotècnia d'aguts, que sap acompanyar quan cal amb un fil de veu ben melós. Igualment, Guleghina exagera innecessàriament alguns instants de l'obra, com quedà palès a un "Io t'amava" excessivament lent on l'orquestra, simplement, deixà de tocar per seguir sense personalitat la diva. Joan Pons es troba a anys llum de la seva millor forma, i el seu Nabucco es va fer amb més múscul, a cops d'estómac, que no pas amb traça, tot i regalar-nos moments d'ofici com un Deh perdona competentment esculpit. Un altre gran cantant en hores baixes, Ferruccio Furlanetto, va afrontar amb mancances un Zaccaria d'aguts calats i una línia de cant trencada. La sorpresa de la nit fou el jove tenor Teodor Ilincai, amb un Ismaele d'agut ben encarat i filat amb molta empenta.
Tot i aquestes mancances, el públic de Peralada va poder gaudir del Va pensiero i del txumba-txumba verdià. Això volien, i això van tenir. No hi ha res com el capitalisme musical. Anem de bolos amb Nabucco!
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
