LPC3

Una nova formació d'Igualada presentava el seu primer treball a l'acollidor Bar Continental, un petit espai del barri de Gràcia on es pot escoltar música en directe des de les petites tauletes que omplen la sala tot recreant una atmosfera òptima per a concerts de petit format. Ells són els Bravadúnia, una novetat a tenir en compte dins l'àmbit de les músiques amb regust bluesero que circulen per casa nostra. Tot i ser una novetat, tots els integrants de la banda són músics amb anys d'experiència a les seves espatlles i diferents projectes entre mans: l'Albert Cirera, el saxo, participa també de la proposta dels Duot amb en Ramon Prats; en Marc Mateu, teclista, firma com a Red Pèrill les seves incursions en les músiques electròniques i integra també els Jazztriu i els Albatros, aquests últims dins l'esfera del rock psicodèlic; l'Ildefons Alonso, bateria, fa anys que treballa dins el món del folk i d'altres músiques populars, amb gravacions interessants com, entre d'altres, la recuperació de part del cançoner català més pop i oblidat amb el Gran Reserva de l'Angelina i els Moderns.

El treball dels Bravadúnia es pot descarregar gratuitament des de la seva web en dos formats: una sessió d'estudi i una altra en directe. El concert que van oferir al Continental era, doncs, el segon de la seva encara breu trajectòria com a banda. Vagi per davant que el material que presenten és més que digne des d'un punt de vista compositiu. Els temes sorgeixen de la mà d'en Marc Mateu i l'Albert Cirera, tot i que l'Ildefons Alonso també s'apunta a la composició amb El fred, una peça que no es troba en els seus enregistraments però que va sonar en directe. Trobem el substrat blues de manera molt evident en temes com Allá donde fueres haz lo que vieres, o a Si tú fueras yo (tenerte lejos sería un lento suicidio), entre d'altres, mentre que a peces com la rítmica La maldición del Escorpión o a l'accelerada Lalipop es percep la influència del jazz modern. En totes elles, però, es pot apreciar la que potser és la seva major virtut, el creixement del tema en intensitat mitjançant el diàleg entre instruments, que normalment arriben al clímax de la mà del saxo de l'Albert Cirera.

Al Continental van tocar les peces que tenen enregistrades. Van sonar amb un pèl de timidesa que va impedir, tot i la bona execució tècnica, que els temes arribessin a l'alçada que es mereixen. De totes formes, si la fredor es va imposar sobretot al principi de la vetllada, poc a poc van anar creixent, escalfant-se cada cop més a mesura que anaven tocant. També cal dir que la relativa fredor, en un escenari com el del Continental, és una conseqüència tant del comportament del públic com del de la banda, i inclús a vegades, com va ser el cas, del dels treballadors del bar. Estava sonant el tercer tema, l'Allá donde fueres haz lo que vieres, una de les peces més tranquil·les del repertori, quan es va començar a sentir una percussió estranya i desagradable que trencava completament la dinàmica musical: era la cambrera, que contava monedes sorollosament i competia amb el so de la bateria dels Bradavúnia. Afortunadament l'atemptat va durar només dos temes i es va poder seguir gaudint de la proposta dels igualadins.

El punt d'inflexió va ser una composició nova, el Què tal, Pasqual, sent una molt bona notícia per a un grup que tot just comença que les noves peces vagin superant al material anteriorment composat. L'excés de timidesa encara era perceptible, principalment pel que fa als solos de saxo i teclat, massa cerebrals, tot i que no tant com al principi del concert. Tot això és normal en una nova formació, que malgrat entendre's força bé dalt l'escenari encara tenen recorregut per millorar, sobretot creient-se més la seva condició de bons músics. La bona fusta hi és, això és innegable, però caldria que en un futur proper es deixessin anar més en directe i perdessin la por natural dels músics que comencen a tocar junts. Llavors farien un pas immens endavant, sonarien més càlids, menys cerebrals, i acabarien de treure el suc que es mereixen les bones composicions que interpreten en directe.