LPC3

Un año más el festival itinerante Wintercase es referente en el panorama invernal, ofreciendo una siempre exitosa mezcla de propuestas de artistas consagrados con otros emergentes. La oportunidad de disfrutar de ellos en recintos pequeños, de un modo cercano y simultáneamente en, Barcelona, Madrid , Valencia y Bilbao, es un aliciente a destacar. En Barcelona la gira llegaba el domingo a Razzmatazz de la mano de Ratatat y Super furry Animals.

Sin la sala grande de Razz llena, pero con bastante público para ser un domingo por la noche, los norteamericanos Ratatat dieron comienzo a la sexta edición del Wintercase en Barcelona.
Su fuerza radica en el modo tradicional en el que producen sonidos electrónicos, basándose en instrumentos convencionales, con un manejo impecable de guitarra y bajo. Potentes y envueltos en una neblina que conseguía meterte de lleno en su apuesta por sonidos envolventes y ritmos frenéticos y oscuros a la vez.
A pesar de haber pasado en julio por el festival “hermano mayor” del Wintercase, el Summercase, fue tímidamente por la coincidencia de diversos artistas a la misma hora en el impecable cartel. Así que tanto para los que nos los perdimos en esa ocasión como para los que los volvían a ver, esta era una oportunidad para disfrutar de su propuesta en sala pequeña. No defraudaron: convencieron a los que conocían sus dos largos, y sorprendieron a los que les escuchaban por primera vez.
Sonaron “Montanina” y “Seventeen Years” dentro de un incomprensivamente corto set list. Acompañando a sus envolventes sonidos, los de Brooklyn acertaron de lleno en la estética que acompañaba al set; densa, de humo y con luces que apenas dejaban ver sus caras.
Impecable factura, estupendos-y contorsionistas-guitarrazos de Evan Mast que supieron a poco en la escasa media hora en la que, sin duda, llenaron el escenario.
No se merecían trato de teloneros siendo un festival y fue una pena, ya que en ese poco tiempo consiguieron trasladar al público a un estado semiinconsciente y magnético del que salimos de golpe queriendo más.

Los veteranos Super Furry Animals llegaban a Barcelona para presentar su ya octavo disco, “Hey Venus”. Tras la oscuridad del rock electrónico de Ratatat, llegaba el turno del pop luminoso y pseudospicodélico que conservan SFA.
Formados en Cardiff, Gales, en 1993, Super Furry Animals comenzaron haciendo música electrónica pero pronto incorporaron toques de psicodelia y de rock progresivo a sus temas. Difícilmente clasificables, es sin duda “ecléctica” la palabra que mejor define su sonido y su actitud encima del escenario.
Gruff Rhys (voz), Cian Ciaran (teclados), Dafydd Leuan 'Daf' (batería), Guto Pryce (bajo) y Huw Bunford 'Bunf' guitarra , tuvieron su gran éxito en 2001 gracias a "Rings Around The World” y “Guerrilla” (97) es considerado también uno de sus mejores trabajos.

Bizarros y misteriosos, no es de extrañar que en la hora y media que ocuparon el escenario hubo casi lugar para dos conciertos distintos, o al menos esa fue mi impresión: uno más comedido y correcto y, tras los bises, una vuelta de tuerca más surrealista.
Los galeses tocaron una buena cantidad de canciones del nuevo largo, alternándolas con los temas de siempre, más o menos a partes iguales. Sonaron “Barrywhitiana” “Zoom” , “Frequency” “Juxtapozed with U” o “Show your hand” , y como nos tiene acostumbrados, se dieron cita sus pegadizas melodías de letras surrealistas salpicadas por las influencias de pop sesentero mezclado con orientalismos de su último disco.
Tras los bises llegó el turno del concierto más desbocado,y, sin descuidar los arreglos vocales, Gruff Rhys se dedicó a cantar con una zanahoria, que escupía, en la boca. Y para acabar, ¿qué mejor que disfrazado de Power Ranger? Si alguien no estaba avisado de cómo se las gastan los “peluches”, le quedó claro.

En definitiva, gran primera jornada de Wintercase, con la contraposición de la atmósfera oscura creada por Ratatat al pop fresco de otro planeta de Super Furry Animals. Perfecta la conjunción de los sonidos experimentales, con el bien hacer de los experimentados.

___________________________________________________________________________


Un any més el festival itinerant Wintercase és un referent en el panorama d’hivern, oferint una sempre reeixida barreja de propostes d'artistes consagrats amb altres emergents. L'oportunitat de gaudir d'ells en recintes petits, d'una manera propera i simultàniament en, Barcelona, Madrid , València i Bilbao, és un al·licient a destacar. En Barcelona la gira arribava el diumenge a Razzmatazz de la mà de Ratatat i Super Furry Animals.

Sense la sala gran del Razz plena, però amb bastant públic per a ser un diumenge a la nit, els nord-americans Ratatat van donar inici a la sisena edició del Wintercase a Barcelona.
La seva força radica en la manera tradicional en la qual produeixen sons electrònics, basant-se en instruments convencionals, amb un ús impecable de guitarra i baix. Potents i envoltats en una boirina que aconseguia ficar-te de ple en la seva aposta per sons embolcallants i ritmes frenètics i foscs alhora.
Van passar el juliol pel festival “germà gran” del Wintercase, el Summercase, la seva presència va passar una mica inadvertida per la coincidència de diversos artistes a la mateixa hora en l'impecable cartell. Així que tant per als quals ens els vam perdre en aquesta ocasió com per als quals els tornaven a veure, aquesta era una oportunitat per a gaudir de la seva proposta en sala petita. No van defraudar: van convèncer als quals coneixien els seus dos llargs, i van sorprendre als quals els escoltaven per primera vegada. Van sonar “Montanina” i “Seventeen Years” dintre d'un incomprensiblement curt set list. Acompanyant als seus embolcallants sons, els de Brooklyn van encertar de ple en l'estètica que acompanyava al set; densa, de fum i amb llums que tot just deixaven veure les seves cares.
Impecable factura, estupends -i contorsionistes- cops de guitarra de Evan Mast que van saber a poc en l'escassa mitja hora en la qual, sens dubte, van omplir l'escenari. No es mereixien tracte de teloners essent un festival i va ser una pena, ja que en aquest poc temps van aconseguir traslladar al públic a un estat semi inconscient i magnètic del que vam sortir de cop volent més.

Els veterans Super Furry Animals arribaven A Barcelona per a presentar el seu vuitè disc, “Hey Venus”. Després de la foscor del rock electrònic de Ratatat, arribava el torn del pop lluminós i pseudospicodélic que conserven SFA. Formats en Cardiff, Gal·les, en 1993, Super Furry Animals van començar fent música electrònica però aviat van incorporar tocs de psicodelia i de rock progressiu als seus temes. Difícilment classificables, és sens dubte “eclèctica” la paraula que millor defineix el seu so i la seva actitud damunt de l'escenari.
Gruff Rhys (veu), Cian Ciaran (teclats), Dafydd Leuan 'Daf' (bateria), Guto Pryce (baix) i Huw Bunford '*Bunf' guitarra , van tenir el seu gran èxit en 2001 gràcies a "Rings Around The World” i “Escamot” (97) és considerat també un dels seus millors treballs.

Bizarros i misteriosos, no és estrany que en l'hora i mitja que van ocupar l'escenari va haver gairebé lloc per a dos concerts distints, o almenys aquesta va ser la meva impressió: un més moderat i correcte i, després, als bisos, una volta de rosca més surrealista.
Els gal·lesos van tocar una bona quantitat de cançons del nou llarg, alternant-les amb els temes de sempre, més o menys a parts iguals. Van sonar “Barrywhitiana” “Zoom” , “Frequency” “Juxtapozed with U” o “Show your hand” , i com ens tenen acostumats, es van donar cita les seves additives melodies de lletres surrealistes esquitxades per les influències de pop dels anys seixanta, barrejat amb orientalismes del seu últim disc.
Després dels bisos va arribar el torn del concert més desbocat i, sense descurar els arranjaments vocals, Gruff Rhys es va dedicar a cantar amb una pastanaga, que escopia, en la boca. I per a acabar, què millor que disfressat de Power Ranger? Si algú no estava avisat de com les hi gasten els “peluixos”, li va quedar clar.

En definitiva, gran primera jornada de Wintercase, amb la contraposició de l'atmosfera fosca creada per Ratatat al pop fresc d'altre planeta de Super Furry Animals. Perfecta la conjunció dels sons experimentals, amb el bé fer dels experimentats.