LPC3

Die Walküre, de Richard Wagner
Drama musical en tres actes, en versió concert
Primera jornada de la tetralogia "Der Ring des Nibelungen"
Llibret i música de Richard Wagner

Siegmund: Plácido Domingo
Hunding: René Pape
Wotan: Alan Held
Sieglinde: Waltraud Meier
Brünnhilde: Evelyn Herlitzius
Fricka: Jane Henschel
Gerhilde: Michelle Marie Cook
Ortlinde: Eugenia María Bethencourt
Waltraute: Jane Dutton
Schwertleite: Nadine Weissman
Helmwige: Silvana Dussmann
Siegrune: Renate Spingler
Grimgerde: Inés Moraleda
Rossweisse: Gemma Coma-Alabert
Direcció musical: Sebastian Weigle
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu


Amb la interpretació de Die Walküre en versió concert es va viure un destacat esdeveniment per diverses raons: la primera, per la quantitat d’excel·lents cantants, tots de primer nivell dintre del repertori wagnerià, reunits en una òpera. TOT UN LUXE en majúscules. La segona raó, perquè vàrem poder gaudir de Plácido Domingo, ja al final de la seva carrera com a cantant, en el paper de Siegmund. I finalment, perquè vàrem tenir l’oportunitat de tornar a escoltar aquesta fantàstica partitura de Wagner que, escenificada o en versió concert, sempre és un plaer.

Va començar la vetllada amb l’entrada de Plácido Domingo i Waltraud Meier a l’escenari, abans que comencessin les primeres notes de la partitura, enmig d’una gran i merescuda ovació per als dos cantants. El Siegmund de Plácido Domingo va ser fantàstic, tant en presència vocal com escènica. El tenor va mostrar una gran i segura musicalitat, amb una entrega total cap al personatge i amb el gran coneixement i maduresa que en posseeix. Cal dir, també, que amb un estat vocal més que acceptable després de tantíssims anys de carrera.

La Sieglinde de Waltraud Meier va ser tot un luxe de vocalitat formosíssima, amb un legato de total mestria i amb una interpretació molt commovedora i entregada.
René Pape va fer un Hunding excepcional, amb una veu molt contundent, amb un timbre espectacular i deliciós i una interpretació del personatge que el feia realment ferotge i autoritari.

La Brünnhilde d’Evelyn Herlitzius va estar interpretada d’una manera molt convincent, tant en la part actoral com en la vocal. Herlitzius va interpretar aquest difícil i esgotador personatge amb una gran força escènica i amb una veu molt ben timbrada i potent en tot moment.

Fricka va estar interpretada per la ja veterana en el gènere Jane Henschel d’una manera fantàstica, tant en seguretat vocal i musical, com pel que fa a coneixença d’aquest difícil rol operístic. Henschel va mostrar una veu en tot moment brillantíssima i potent, qualitats necessàries per abordar aquest sempre difícil repertori. Difícil a causa de la seva escriptura vocal que sempre porta la veu al límit, i també per la densa orquestració.

Alan Held va interpretar un Wotan intens i expressiu, amb un alt nivell vocal en tot moment i amb una conclusió de l’òpera, quan adorm la seva filla Brünnhilde en un son profund, molt ben explicada i amb gran emoció.

Les valquíries varen estar molt ben interpretades: la Gerhilde de Michelle Marie Cook va ser fantàstica en tot moment. Ortlinde va anar a càrrec d’una molt bona Eugenia María Bethencourt. Waltraute va estar interpretada per l’excel·lent Jane Dutton. Schwertleite, per l’estupenda Nadine Weissmann. Helmwige va ser interpretada amb gran experiència per Silvana Dussmann. Siegrune, per la interessant veu de Renate Spingler. Gemma Coma-Alabert va ser una Rossweisse correcta, i Inés Moraleda va interpretar una Grimgerde molt poc audible.

Sebastian Weigle va fer una correcta direcció de l’obra, amb un resultat poc brillant amb l’orquestra, suposem que per falta dels indispensables assajos en una obra d’aquesta envergadura.