LPC3

Ja feia uns quants mesos que la mirada directa de l'Erykah Badu ens interpel·lava des dels cartells penjats al metro de París. Dibuixada a mig camí entre un android i una deessa, amb el símbol de l'ankh (la creu ansada egípcia de la vida eterna) al capdamunt, presentava el seu cinquè àlbum d'estudi New Amerykah Part Two : The Return of The Ankh (2009). La trajectòria d'aquesta artista de qualitats vocals sorprenents s'ha empapat, ja des del seu primer àlbum Baduizm (1997), de soul, jazz, funk, r'n'b i hip hop, guanyant-se així el sobrenom de «First Lady of Nu-Soul». Alternant entre el paper de sacerdotessa mística i el d'activista revolucionària, la importància del seu missatge s'ha situat sempre al centre la seva música.

L'Olympia va ser l'encarregada d'acollir-la a París el passat dijous 22 de juliol on, segons la cantant de Dallas, durant dues hores «tots vam ser un, respirant i bategant al mateix ritme». L'artista va actuar acompanyada per onze músics, (entre els quals 4 coristes, un Dj, un percussionista i un flautista) i va presentar un espectacle dissenyat al mil·límetre (espectacular la sincronització de les llums amb els accents musicals) amb poc espai per a la improvització.

Després d'una petita introducció on la banda va demostrar el seu virtuosisme, va aparèixer ella vestida amb un ponxo, un barret de copa i uns talons d'agulla. L'artista va presentar dos temes del nou àlbum, 20 Feet Tall i Out My Mind, Just In Time, i va interpretar seguidament The Healer, de New Amerykah Part One (4th World War) (2007), tallant constantment la base rítmica per a emfatitzar els punts culminants de la lletra. Després d'un parell de temes més del seu primer àlbum, va sonar el conegut On & On, de ritme més accelerat i encadenat amb ...& On. A la introducció d'I Want You l'artista ens va deleitar amb una improvització vocal imitant els sons d'un sintetitzador, i en el seu preferit Didn't Cha Know va fer pujar a l'escenari un artista convidat perquè improvitzés a l'harmònica.

A l'enèrgic Penitentiary Philosphy va seguir-li el tema Liberation d'Outkast (Aquemini, 1998) que va encadenar amb That Hump. Pel bis es va reservar Bag Lady, que va tallar de sobte dient a la banda : «vull tocar Window Seat !». I per despedir-se va triar el plàcid Gone Baby, Don't Be Long.

Mereix una especial menció al bon gust el final de Penitentiary Philosophy amb un acord dissonant a càrrec de les 5 cantants a capella, el solo de la diva amb la petita caixa de ritmes situada al costat del seu micròfon, així com els subtils i elegants arranjaments harmònics, que van donar sonoritats diferents a la majoria dels temes.

En algun moment el concert va resultar una mica fred per l'excés d'arranjaments i accents en els temes, i per la falta de soul en la veu de l'Erykah que, sense negar l'evidència de les seves extraordinàries capacitats, de vegades brilla més per la particularitat del seu timbre i la força amb què transmet el seu missatge, que per una gran melodiositat o varietat de registres. Paradoxalment, tot i que ella s'anomeni Analog Girl in a Digital World, els constants talls en la base rítmica, el poc espai per la improvització dels seus músics o l'abusiu ús del delay sobre la seva veu, fa pensar en tot el contrari, i situa el directe ben lluny de l'exquisit Live de 1997.

El que resulta espectacular és la capacitat que té l'artista per ensinistrar el seu públic durant dues hores, quieta al mig de l'escenari, acompanyant les lletres de les cançons amb moviments elegants dels braços i les mans, portant-nos al seu terreny en el que ens nodreix amb «food for thought», ens anima a confiar en nosaltres «as I believe in me», i ens persuadeix que la música «is bigger than religion, than my niggas, than the gouvernment».

La proposta de la Fat Belly Bella és orgànica i personal com poques avui en dia en el món de l'R'n'B i la música soul : val la pena seguir-la de prop.

 

SetList

Intro Amerykahn Promise

20 Feet Tall

Out My Mind, Just In Time

The Healer

Me

No Love

Certainly

On And On/... & On

Umm Hmm

Appletree

I Want You

Didn't Cha Know

Penitentiary Philosophy

Liberation/That Hump

Bag Lady

Window Seat

Gone Baby, Don't Be Long