LPC3

En aquesta ocasió vàrem poder assistir a un concert de gran nivell, tant per les obres que s’interpretaven com pel gran nivell dels seus intèrprets.

A la primera part es va interpretar el fantàstic i difícil concert per a violí i orquestra de Jan Sibelius interpretar per la excel·lent violinista Leticia Moreno.

Aquesta jove violinista posseeix ja la tècnica d’una gran violinista. Als seus 23 anys ja aconsegueix que la seva interpretació tingui un so ample i potent, d’una tècnica violinista perfecta, on s’escolten tots els matisos amb una afinació perfecta. El so que projecta amb el seu arc és d’una intensitat encisadora, ja que sembla que mai s’acabi i s’allargui per la manera que té de produir-lo Els seus legatos són intensos i la seva expressivitat és fantàstica. Es tracta d’una intèrpret molt expressiva que s’entrega totalment a les seves interpretacions arribant més enllà de la simple interpretació d’una partitura , ja que aconsegueix que aquesta sigui molt càlida, sensible, amb un alt grau de força tant musical com interpretativa, molt apassionada i comunicativa i que posseeix un gran magnetisme alhora de tocar.
Aquesta artista ja té una personalitat molt marcada i que crec que les seves interpretacions ja seran, molt aviat, considerades de referència.

L’acompanyament de l’orquestra i Eiji Oue va estar en tot moment acoblada a la violinista fent una interpretació intensa, expressiva i apassionada del concert de Sibelius.

La segona part va continuar amb la primera simfonia de Gustav Mahler.

La lectura de Eiji Oue i l’OBC va ser molt bona en tots els sentits;

El seu discurs musical va ser l’encertat segons l’esperit mahleria, amb els seus tocs misteriosos del primer moviment contrastant amb els temes bucòlics descrivint la naturalesa i els seus cants del cucut i també com el despertar del dia a les muntanyes.

El segon moviment va ser molt enèrgic en interpretar el caràcter de dansa que te aquest moviment.

El tercer moviment, dramàtic però amb un alt contingut irònic, conté “el cant a la jueva” que tant caracteritza a Mahler en les seves obres i que aquí la tracta com una festa funesta.

El quart moviment és molt brillant i amb gran força expressiva i sonora portant a la massa orquestral a uns colors i textures sonores realment fantàstiques.

La interpretació va ser fantàstica en tot moment aconseguint uns pianos intensos, delicats i amb molt de misteri contrastant amb uns fortes amb molt de caràcter i un so ple, brillant, potent i en tot moment molt equilibrat.

La musicalitat fa ser molt ferma i treballada per el director que va saber transmetre als músics tot el seu discurs líric, expressiu, comunicatiu, apassionat, musical i ple del sentit per on volia portar la musica en tot moment, cosa que a mida que van treballant amb Eiji Oue aquest resultat tant positiu entre la gran fusió entre el director i la seva orquestra és més evident i això fa que de cada vegada les seves interpretacions siguin millors.