LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
El jardinero fiel
Eduard Sánchez 23-01-2007
de Fernando Meirelles
Direcció: Fernando Meirelles.
País: Reino Unido.
Any: 2005.
Duració: 129 minuts.
Gènere: Drama, thriller.
Interpretació: Ralph Fiennes (Justin Quayle), Rachel Weisz (Tessa Quayle), Danny Huston (Sandy Woodrow), Bill Nighy (Sir Bernard Pellegrin), Pete Postlethwaite (Lorbeer), Bernard Otieno Oduor (Jomo), Donald Sumpter (Tim Donohue).
Guió: Jeffrey Caine; basat en la novel·la de John Le Carré.
Producció: Simon Channing Williams.
Música: Alberto Iglesias.
Fotografia: César Charlone.
Muntatge: Claire Simpson.
Disseny de producció: Mark Tildesley.
Vestuari: Odile Dicks-Mireaux.
Crítica:
Quatre nominacions als Oscar (Actriu Secundària, Guió Adaptat, Muntatge i Banda Sonora Original), situaven a “El jardinero fiel” a l’elit de les produccions cinematogràfiques del passat 2005. Finalment, el reconeixement en forma d’estatueta daurada només l’ha obtingut Rachel Weisz (Millor Actriu de Repartiment), però seria injust oblidar que bona part del mèrit d’aquest film es deu a la solidesa de la trama argumental (basada en l’exitosa novel·la homònima de John Le Carré) i a la realització, a càrrec de Fernando – “Ciudad de Dios” – Meirelles.
“El jardinero fiel” és un thriller intens, situat al cor de l’Àfrica, on un dòcil i complaent diplomàtic britànic (Ralph Fiennes) toca fons quan s’assabenta de cop de la infidelitat i posterior mort de la seva dona (Rachel Weisz), una activista que lluita a favor dels més desfavorits. Inconformista per una vegada, però, el marit es posa a investigar i així ensopega amb una despietada i multimilionària conspiració, descoberta per la seva dona i que ell portarà fins a les últimes conseqüències.
Mitjançant una complexa planificació de càmera, propera al gènere documental, una laboriosa fotografia expressionista i un muntatge molt àgil, pròxim al llenguatge publicitari, hom abandona la platea amb la sensació d’haver trepitjat terra africana, d’haver mastegat el sabor, l’esperit d’Àfrica. Amb tot, Meirelles el·labora un trencaclosques vibrant i molt creïble – malauradament, l’execrable explotació que fan les empreses i els països poderosos del continent africà sona d’allò més versemblant. No obstant, “El jardinero fiel” fluctua indecís entre el cinema comercial i el de denúncia, i es queda a mig camí. Tot i plantejar uns quants interrogants, Meirelles es distreu facturant el conjunt de recursos creatius mentre s’oblida de conferir solidesa als seus personatges, que queden plans i poc matisats. Malgrat tot, el resultat global és prou engrescador. “El jardinero fiel” emociona i entreté i, de pas, dóna un cop a la taula i ensenya les vergonyes d’una humanitat despreciable i cobdiciosa.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
