LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
El musical cubà per excel·lència amb la veu més sexy de Cuba
Gemma Solés 10-09-2010
Buena Vista Social Club + Omara Portuondo
S'olivar de Sa Conca, 5 d'agost de 2010
39è Festival Internacional de Música de Cadaqués
Música, diàlegs i balls tropicals mesclats amb humor, treball seriós i cançons tradicionals interpretades per músics clàssics. Aquests són alguns dels ingredients amb els quals l'orquestra Buena Vista Social Club construeix les sòlides bases del seu teatre musical. Si per a molts es tracta d'una formació històrica, la imatge teatral que projectaren al Festival de Música de Cadaqués evidenciava que el producte és vastament una còpia del que un dia fou la música a l'illa cubana.
Amb la mateixa formació de tretze músics que pocs mesos abans s'havia presentat a Barcelona, i amb idèntic espectacle i comentaris absolutament preparats, els de l'Havana pujaven a l'escenari amb grans clàssics com El Carretero, La Rosa Oriental, De Camino a la Vereda, El Cuarto de Tula o Dos Gardenias corejats per un públic fidel que havia exhaurit les entrades pocs dies abans del concert. Ens vàrem haver d'esperar fins a la segona part del recital per tal de veure aparèixer en escena a la veu femenina més característica del son cubano.
Omara Portuondo apareixia amb la seva habitual indumentària acolorida fins als peus i un turbant ataronjat. Petitona i riallera, simpàtica i conductora de festivitat per excel·lència, "la més sexy" -com la presentava recurrentment el director i trombonista Jesús Ramos- arrencava somriures de l'assistència amb l'agitació de les seves mans bellugadisses i amb els seus simpàtics saltironets i exaltacions cap al públic. Sens dubte ella era la més natural i menys artificiosa de l'escenari. Cançons que sempre que s'ha fet seves com Quizás, Quizás o Veinte Años eren viscudes pel públic com les més emotives, ja que la salsera és capaç de transmetre alegria a dojo. Varen ser escasses cançons, i fou una escassa intervenció la seva, tot i que la seva entrada en escena marcà un abans i un després en el transcurs de la nit.
Sense baixar de l'escenari, la formació que gaudeix de la presència dels mítics Amadito Valdés (bateria), Guajiro Mirabal (a una de les trompetes) o el guitarrista Manuel Galbán ens oferien un set de bisos que no serien suficients per saciar als espectadors però que foren interpretats, com tots i cadascun dels temes, amb execucions òptimes per part de cada músic. Les veus, perfectament empastades; els tres percussionistes perfectament coordinats; les guitarres sobradament harmonitzades, i el piano i el contrabaix - que en certa ocasió interpretaren dos instrumentals en solitari - donant mostres d'erudició sense escrúpols.
La nit més revoltosa del Festival, i amb diferència. Mostra d'això en donen els insaciables aplaudiments dels assistents, que acabat el concert i trobant-se al centre de Cadaqués, arrencaren de nou al trobar-se amb els músics i mostrar-los novament l'estimació que aquests desperten per totes bandes.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
