LPC3

Verónica Villarroel - Soprano
Nancy Fabiola Herrera - Mezzosoprano
Aquiles Machado - Tenor
Stefano Palatchi - Baix

David Giménez Carreras – Director


Amb aquesta interpretació del Rèquiem hem pogut tenir el privilegi de comptar amb un repartiment vocal solístic d’excepció.
Un d’ells va ser la soprano Verónica Villarroel que, desprès de molts anys de no trepitjar escenaris catalans, es va retrobar amb el públic barceloní d’una manera veritablement fantàstica. Posseeix un timbre preciós i una veu lírica com hi han poques. Té un control total de la seva veu passant per uns aguts pianíssims als forts mes impressionants sense cap esforç aparent i omplint de so tota la sala. El seu cant és estudiadíssim donant una intenció sempre encertada en tot moment i amb uns tocs dramàtics realment profunds. Tot un luxe.

La mezzosoprano Nancy Fabiola Herrera és una veu que està realitzant una de les carreres més interessants dintre de la seva corda. Es una veu carnosa, brillant i amb una gran expressió musical i emotiva captant tota l'atenció del públic molt fàcilment. En tot moment la veu va estar totalment fora, arribant fins el final de les butaques i amb una gran presència escènica.

El veneçolà Aquiles Machado és un tenor líric exquisit; té una manera molt particular de frasejar el seu cant amb un joc sempre entre el seu gran legatto moltes vegades piano per arribar a uns forts realment plens de so i contundents amb uns aguts brillantíssims. Aquesta és una manera molt intel·ligent de cantar que li permetrà tenir una carrera molt llarga per la seva intel·ligència tècnica.

El baix Stefano Palatchi va començar amb la veu freda al principi que li va provocar una dificultat d’emissió conseqüent, però a mesura que va transcórrer l'obra va aconseguir uns greus plens i amb la resta de tessitura es va quedar homogènia.

El director David Giménez Carreras va demostrar la seva vàlua en aquest tipus de repertori. La seva interpretació va ser molt valida per el que comporta aquesta obra.
La seva va ser d'una gran força contrastant amb uns moments realment celestials quan es requeria i controlant en tot moment tots els musics que tenia al seu càrrec amb una articulació precisa i contundent.

L'Orquestra del Vallès està en un moment d’alça constant i que va transmetre la interpretació del director amb molta dignitat... ja que és una obra de difícil execució.

L'Orfeó Català va estar espectacular; va ser molt interessant fer aquesta obra de Verdi amb un cor que normalment fa un repertori simfònic i a capela, perquè el timbre i color del cor és diferent als cors dels teatres d'òpera; és un so mes clar i fresc i amb uns fortes plens i brillants contrastant amb uns pianos dolços i timbrats. Van aconseguir transmetre perfectament l'esperit de l'obra de Verdi amb aquesta força i recolliment que posseeix la partitura.

Hem de destacar la bona feina prèvia del seu director Josep Vila al muntar aquesta obra que requereix un esforç vocal i d'empastament sonor per els cantaires del cor, ja que la seva intervenció al Rèquiem es del tot important.