LPC3

Arnold Schönberg: Gurre-Lieder

Melanie Diener - soprano, Jane Irwin - mezzosoprano, John Mac - tenor, Thomas Randle - tenor, David Wilson-Johnson - baríton.

Orfeó Català, Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal i Cral Polifònica de Puig-Reig.

Director: Eiji Oue


Ens trobem en aquest concert amb una obra monumental d’Arnold Schönberg, que per la seva dificultat interpretativa, referent a la qualitat i quantitat d’intèrprets que requereix, la seva execució és programada a molt poques sales de concerts.

El compositor va escriure aquesta partitura sobre uns poemes del danès Jacobsen, que narra l'amor entre el rei danès Valdemar IV i la seva amant Tove. Aquesta partitura està escrita seguint la tradició post-romàntica de Wagner, Strauss i Mahler.

La versió de l'OBC amb solistes, cors i el seu director titular, va ser realment fantàstica. Eiji Oue va dirigir la partitura amb gran rigor, força, expressivitat, musicalitat, amb molta cura de les intervencions solístiques i amb un control total en tots els sentits. Control, també, del gran volum sonor que provoca aquesta obra amb tots els intèrprets que hi havia a l'escenari, mentre dirigia la peça totalment de memòria.

La soprano Melanie Diener va cantar interpretant Tove amb una veu ben projectada, expressiva i amb un timbre i volum ideal per a la partitura.

Jane Irwin va ser tot un luxe en l'encarnació de la tórtora posseint una veu potent, carnosa, expressiva i d’una gran qualitat.

John Mac Master va interpretar un Waldemar molt ben dibuixat i totalment entregat al seu personatge amb una veu present, ja que en moltes de les seves intervencions l'orquestració de Schönberg és molt densa per a la veu humana.

Thomas Radle va ser un Klaus ideal i exquisit. Aquest cantant posseeix una veu fantàstica de gran qualitat, potent, amb una gran musicalitat i molt abocat amb tot el que interpreta.

El baríton David Wilson- Johnson va fer un narrador convincent i expressiu.

La intervenció dels quatre cors va ser realment esplèndida a la intervenció final "Sehut die Sonne" amb un só realment espectacular i amb uns fortes intensos, uns aguts amb molta qualitat i una musicalitat molt ben treballada. Tot un luxe. La part on varen intervenir només les veus masculines van ser molt efectista, amb algun petit desajustament de l'afinació donada la dificultat de la partitura ja que és escrita per varies veus dins de la mateixa corda vocal.

L'orquestra va estar esplèndida donat el volum de músics que requereix la partitura. Aquests van estar molt pendents de les indicacions del seu director en tot moment amb el resultat de donar una versió molt ben treballada, musical i d’alt nivell.

En definitiva; va ser una interpretació molt emocionant d’aquesta fantàstica partitura.