LPC3

“Recuérdalo todo. No perdones nada”. L’eslogan de la tercera i última entrega de les aventures de Jason Bourne ho diu prou clar: és hora d’esbrinar la seva misteriosa identitat i d’esclafar fins a l’últim dels seus enemics. Qui l’ha convertit en una implacable màquina de matar? Per què el persegueixen? A Bourne se li ha girat feina.

La primera bona notícia és que “L’ultimàtum de Bourne” no només no decep, sinó que manté – o més aviat supera – el nivell assolit pels dos primers capítols de la saga; un fet veritablement inusual, tenint en compte les mediocritats que apareixen darrere de grans èxits de taquilla (“Piratas del Caribe III”, “Los 4 Fantásticos i Silver Surfer”,... ja m’enteneu). Si bé el primer episodi, “El caso Bourne”, és el més sòlid pel que fa a la trama, és l’última part de la trilogia la més remarcable pel que fa a la seva realització. El seu director, Paul Greengrass - responsable de “United 93” i autor també d’ “El mito de Bourne” - recupera la vigorositat visual i la irrespirable tensió dels darrers vint minuts de “United 93” i els reprodueix a gran escala per a “L’ultimátum de Bourne”. L’espectador, sense temps per mastegar les crispetes, assisteix a un bombardeig aclaparador de baralles i persecucions extraordinàriament dissenyades per la planificació de Greengrass. Sense caure en el parany de grans pirotècnies o efectes visuals narrativament estèrils, el realitzador britànic es penja de nou la càmera a l’espatlla i el·labora un pla visual sobri, sec i directe, suportat per un muntatge ultradinàmic. El resultat és senzillament magistral. Seqüències com la trobada entre el periodista i Bourne a l’estació londinenca de Waterloo o la persecució a Tànger, ens revelen l’essència de “L’ultimátum de Bourne”: entreteniment sense renunciar a qualitat.

Pel que fa al treball actoral, el hieratisme expressiu de Matt Damon és aquí una virtut agraïda. Bourne, un amnèsic sense vincles emocionals que busca els seus orígens no té temps per histrionismes o frases iròniques barates, com passa amb altres espies famosos. La resta del repartiment es completa amb actors sobradament consagrats com Scott Glenn, Albert Finney, Joan Allen o David Strathairn. El problema amb els enemics de Bourne, especialment el seu principal perseguidor – interpretat pel sempre solvent Strathairn – és que reuneix tots els tòpics possibles: despietat però previsible, expert traçant els plans més astuts i a la vegada capaç de cometre els errors més infantils... en definitiva, un personatge titella al servei de les necessitats de guió. Malgrat tot, la cinta no deixa de ser un sensacional thriller d’espies incapaç d’avorrir, farcit d’escenes d’acció memorables. La trama, a més, seguint els cànons del gènere, se situa en diversos punts del planeta: Moscou, París, Londres, Tànger, Nova York i fins i tot alguns carrers de Madrid.