LPC3

Elektra de Richard Strauss

Klytämnestra: Éva Marton
Elektra: Deborah Polaski
Chrysothemis: Ann-Marie Backund
Aegisth: Grahan Clark
Orest: Albert Dohmen
Vell servent: Knut Skram
Segona serventa: Claudia Schneider
Quarta serventa: Michele Marie Cook
Un jove servent: Charles Hens
La zeladora: Renate Behle
Primera serventa: Lani Poulson
Tercera serventa: Mireia Pintó
Cinquena serventa: Henriikka Gröndahl

Direcció musical: Sebastian Weigle

Direcció d'escena: Guy Joosten
Escenografia i vestuari: Patrick Kinmonth
Il·luminació: Manfred Voss

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu


Elektra és una partitura amb un argument brutal i amb una música d'una força tímbrica espectacular, donant-li una dimensió terrible, reflexant l'ànima enfollida i desesperada de la protagonista per la venjança que vol dur a terme per la mort del seu pare.

La posta d'escena en aquesta ocasió a anat a càrrec de Guy Joosten. La seva versió es intemporal, amb alguns canvis de context d’alguns personatges com els servents i confidents, amb un vestuari d'aire militar donant-li un toc agressiu i violent. Això fa que no s'acabi d'entendre bé la trama, despistant una mica als espectadors.

El decorat sembla més un camp de concentració que el palau dels Atrides; això es una visió de l’escenògraf per reflectir l’assassinat, la venjança i l’angoixa desesperada d’Elektra, que viu com un animal rabiós i engabiat lluny de l'àmbit que li pertoca per ser filla del rei, afegint en aquest ambient la personalitat monstruosa de la seva mare Klytämnestra.

Hem de dir que el moviment escènic va estar molt ben treballat, donant-li una gran dinàmica a l'acció i amb un joc de llums del tot encertat. Hi ha un gran efecte escènic quan clou l'obra: s’aixeca el decorat i és mostra el palau per dins, amb l’execució de la venjança finalment duta a terme pel germà d'Elektra, Orest, que és d'un gran impacte visual i escènic, amb una mena de "pietà" pictòrica amb Orest al centre i amb el cadàver d'Elektra als seus braços, tos dos envoltats dels cossos dels servents morts.

La Klytämnestra d'Éva Marton va estar totalment encertada i espelusnant en la part actoral. Vocalment va fer una interpretació mig parlada i mig cantada que li va donar encara un aire més monstruós al personatge.

L'Elektra de Deborah Polaski va ser fantàstica en tots sentits, ja que aquesta cantant posseeix tot el que cal per abordar aquest terrible personatge, degut a que és complicat ficar-se a la pell i psicologia d’una dona tant turmentada i angoixada. Sumant a això, una partitura escrita per al personatge d’una exigència vocal molt elevada i amb una entrega anímica tant dura per a la soprano que hagi d’interpretar aquest. Vocalment va estar esplèndida, amb una veu molt potent, ben projectada i segura, i amb una interpretació del personatge realment esfereïdor. Tot un luxe.

Ann-Marie Backlund va interpretar una Chrysothemis molt convincent i entregada, amb una gran facilitat escènica. La seva veu va estar ben projectada en tot moment, ja que sempre que es canta Strauss és un risc per la riquesa instrumental que posseeix.

L'Aegist de Graham Clark és un paper curt, en el que el tenor va estar impecable donada la seva gran qualitat com a cantant.

L'Orest de Albert Dohmen va ser contundent, tant en la part vocal com l'actoral, i amb una gran força escènica.

Knut Skran va abordar dos petits papers amb molta correcció.

Els papers de servents i confidents interpretats per Caudia Schneider, Michelle Marie Cook, Charles Hens, Renate Behle, Lani Poulson, Mireia Pintó i Henriikka Gröndahl van estar tots interpretats amb una gran qualitat vocal i actoral.

La direcció musical va anar a càrrec de Sebastian Weigle que va fer una versió magnifica de la difícil partitura de Strauss, amb una direcció clara i precisa, amb tots els matisos,volums, força i caràcter que expressa l'anima enfollida i desesperada de la protagonista, i que esta totalment reflectida en l'escriptura instrumental de aquesta òpera. Aquí l'orquestra va estar impecable donada la dificultat de la partitura per l'orquestra i que els músics van estar entregats a les indicacions del seu director en tot moment.