LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Els Ministrers no defrauden
Bernat Dedéu 27-05-2011
Capella de Ministrers; Carles Magraner, dir.
Palau de la Música, 15 de febrer de 2011
Temporada Euroconcert
La Capella de Ministrers és una de les formacions musicals més sòlides del país. D'ençà de 1987, i amb Carles Magraner al capdavant, sempre ens ha convençut amb les seves propostes. Aquesta que ressenyem, Música i poesia a l'època d'Ausiàs March, forma part de la trilogia iniciada l'any 2008 amb el repertori de Música en Temps de Jaume I i que ara s'ha tancat amb Els viatges de Tirant lo Blanch. En aquest trajecte, Magraner ha restaurat (aquesta és la paraula que més li plau per definit la seva feina, i que a mi em sembla més adequada i menys messiànica que recuperar) peces de l'entorn cultural del nostre gran poeta.
Hi sentim Joan Brudieu, un francès que va ser mestre de capella de La Seu d'Urgell i a qui la Capella va dedicar el meravellós disc Madrigals d'amor. Avui escoltem de nou el seu Fantasiant, amor a mi descobre, un madrigal juganer amb una fantàstica melodia a la flauta, i admirem el més solemnial Ma volentat ab la raó s'envolpa. També retrobem un vell conegut, Juan Cornago (el seu Cançoner de la Colombina és una obra que els recomano de viva veu), representat pel preciós Moro perchè non day fede; realment, la cort del Magnànim pot considerar-se una capital musical en tota regla.
Poc es pot esmenar a uns intèrprets amb la lliçó ben apresa, encapçalats per un mestre que deixa fluir la música i dues veus -Pilar Esteban i José Hernández Pastor- que fan gaudir de valent (només els critico certa sobreactuació en el gest en peces com l'arxiconegut Dindirín, dindirindaña). Paral·lelament, entenc que al lector el fatiguin les meves dèries, però cal repetir que el Palau de la Música no és el millor indret per presentar aquest repertori. Qui té sort d'estar a les primeres files de la festa, encara pot gaudir del so. Però cal pensar en tothom, i aquest repertori resulta inaudible a més d'uns metres de distància. No és qüestió d'opinió, sinó de transmissió i abast del so. Els programadors haurien de pensar, sobretot, en la comunicació entre intèrprets i oients. Aquesta hauria de ser la seva prioritat.
La música, i més si és bona com aquesta, ha de poder ser escoltada amb la dignitat que mereix la seva restauració.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
