LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Emfàtica música
Bernat Dedéu 29-04-2010
Bandes sonores de Xostakóvitx
OBC; Salvador Brotons, director
L'Auditori, 10 d'abril de 2010
Qualsevol nota escrita per Xostakóvitx és digne d'atenció. Nogensmenys, la seva producció per a cinema no aconsegueix supurar la genialitat a la qual ens té acostumats el compositor de les grans simfonies i els inigualables quartets. Les suites cinematogràfiques, com passa amb la música de Prokófiev, sovint pequen d'emfatitzar en excés el discurs, fent-lo pompós. No cal oblidar que el talent d'aquests compositors sovint havia de retre esclavatge al (mal) gust de règims fastigosos, i que la tècnica que sovint exigeix la banda sonora acostava a compositors com Xostakóvitx a un esperit programàtic que repel·lien quan eren lliures.
Aquesta alienació d'estil (mai millor dit, tractant amb soviètics...) va quedar palesa amb Sola (1931), una peça tremendament efectista que va impactar el públic per la curiositat instrumental de la particel·la per a theremin. El mateix podem dir de la Marxa Fúnebre d'Un gran ciutadà, d'un cerimonialisme absolutament impostat. Sentir aquesta música, així com altres composicions forçades de la tradició (penso en la música de ballet de Mozart per a la cort vienesa) només té una utilitat; tornar a fer patent l'habitual ignorància musical dels mandataris dictatorials que només escoltaven el seu propi timpà. Desgraciadament, des de llavors no és que haguem millorat gaire, en aquest sentit...
Afortunadament, la suite Hamlet dedicada a la pel·lícula de Grigori Kozintev, ens va portar un Xostakóvitx molt més còmode i motivat en la il·lustració de les desventures del príncep de Dinamarca. A les melodies amorosides d'Ofèlia podíem entreveure al nostre compositor, el veritable. Massa poc, no obstant.
Salvador Brotons va dirigir impecablement una música que l'OBC no va tenir cap problema en defensar, per la seva poca ductilitat en l'estructuració, sense excessives badades. Brotons, insistim, treballa molt bé els seus programes i els estudia a fons, però el seu histerisme gestual pot arribar a embafar fins i tot als tempi cardíacs més passats de voltes. Això sí, el barceloní hi deixa sempre la pell. Fins i tot quan el material no és l'idoni...
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
