LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Ofèlia Roca 21-02-2009
Gran Teatre del Liceu, 21 de febrer de 2009

Adriana Varela, cantant
Marcelo Macri, direcció musical i piano
Horacio Avilano, guitarra
Walter Castro, Bandoneó
Alberto Rodríguez, il·luminació
Varem poder gaudir d’un gran concert de Adriana Varela i els seus musics.
Va ser un gran concert per l’escenari del Liceu, cosa que va fer que l’artista estigues molt emocionada i entregada gràcies al seu entorn, pel gran acolliment càlid del seu públic ja des de la seva primera sortida a l’escenari, tant pel repertori dels autèntics i viscerals tangos, amb aquestes lletres tant sentides que tenen, com pel gran nivell interpretatiu de l’artista.
“Són moltes les coses que es diuen d’Adriana Varela. O l’estimen o l’odien, amb ella no hi ha mitges tintes. Els tanguers tradicionals – escriu Marcos Ordóñez en un article- la critiquen: que parla en comptes de cantar, que és una mala imitació de Goyeneche en la seva darrera època. Els qui l’adoren, que són legió, en destaquen “l’expressivitat encesa i estàtica” i que no solament deixa l’ànima en cada frase, sinó “en cada punt i coma””.
Desprès d’escriure aquest paràgraf, jo sóc de qui l’estimen, ja que es una cantant com n’hi han poques per la seva manera de cantar tant sincera, com si fos una cantaora flamenca a l’argentina, es realment “autèntica”.
El concert va ser fantàstic des del començament fins al final, destacant la seva veu tant peculiar i única, i alhora amb aquest color de veu que te tant greu i profund, per la seva entrega en tot el que canta, des del seu cor i amb aquesta “garra” que tant la caracteritza. Destacar també la gran comunicació que te amb el públic i l’elegància escènica juntament amb aquesta gran presencia ,que fa que ella sola il·lumini tot l’escenari amb el seu se. En definitiva es un gran ésser dels escenaris.
Els músics que l’acompanyaven estaven en total sintonia amb ella:
Marcelo Macri el seu pianista, i director musical, va ser un gran mestre de cerimònies amb el seu gran domini musical, Horacio Avilano va aportar amb la seva guitarra un toc molt colorista a les partitures. I Walther Castro amb la seva extraordinària interpretació de bandoneó, ja que poques vegades es pot sentir tocar aquest instrument d’aquesta manera tant increïble.
El concert va ser un recorregut de Tangos escollits per l’artista, amb una pausa on els musics varen interpretar dos obres d’Astor Piazola d’una manera espectacular i en acabar el concert amb tot el públic dret (ja que l’ocasió s’ho mereixia), Adriana Varela va fer unes propines a la carta on el públic li va dir el que volia sentir.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...