LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Encantat de conèixer-se
Bernat Dedéu 06-10-2011
Philippe Jaroussky, contratenor; Jerôme Ducros, piano; Gautier Capuçon, violoncel
Església de Sant Genís, 19 d'agost de 2011
31è Festival de Músiques de Torroella de Montgrí
La carrera fulgurant de Philippe Jaroussky l'ha convertit, amb poc més de trenta anys, en una de les veus més sol·licitades del món. Els fans del contratenor estan habituats a gaudir de les seves figuracions i afinació immaculada en el repertori barroc, i per això resultava una incògnita aquest recital de Torroella, centrat em la mélodie i en partitures d'inicis del segle XX, gèneres que -opinió d'aquest humil narrador de sons- sempre seran més ben esculpits per una competent soprano. Preferències a banda, Jaroussky va esvair els hipotètics dubtes de la seva audiència fidel amb les chansons de Reynaldo Hann, sobretot en una L'heure exquise coronada amb dos aguts de precisió mil·limètrica. Jaroussky no té una veu excessivament potent, però el timbre és immaculat i l'afinació és kraussiana, impecable. No s'hi poden fer gaire esmenes.
A banda del seu acompanyant, un excel·lent Jerôme Ducros al piano (al qual només podem imputar algun excés de volum momentani, especialment amb de Falla), Jaroussky va estar secundat pel grandiós violoncel·lista Gautier Capuçon. Felicitem a la direcció del festival per regalar-nos la seva presència, i voldríem -posats a demanar, que és de franc-veure el cel·lista savoià en un concert com a protagonista únic. Ho mereix la seva fabulosa recreació de l'Élégie per a violoncel i piano de Fauré, una delícia que va anar creixent en expansió i sonoritat a mesura que avançava la peça, així com un estratosfèric Contratango de Piazzolla. Capuçon és un intèrpret d'energia desbordant, però de posició continguda i elegant: al narrador de sons li plauen els artistes que fan so i múscul, i que no fan caretes tota l'estona per fer-nos veure com de rebé s'ho estan passant ni com en són d'estupends. Una malaltia dissortadament comuna enguany...
Aquest és, posats a dir, l'única esmena que hom pot fer-li a Jaroussky, un intèrpret que viu innegablement al servei de la música, però que -altrament- cau en una complaença que pot arribar a ser perillosa i narcisista. No és només una qüestió de gest: el contratenor sovint sacrifica excessivament la dicció (com va quedar palès als lieds de Massenet i en unes Siete canciones populares españolas més que amanerades) per allargar les vocals i recrear-se en la pròpia perfecció. Jaroussky té bons motius per estar encantat de conèixer-se. Però no li cal demostrar-ho a cada frase: la música sempre va abans que l'intèrpret i el contratenor té un excel·lent violoncel·lista al costat per comprovar quina és la millor actitud per afrontar qualsevol repertori.
Acabat el programa, els tres intèrprets van celebrar l'èxit del concert interpretant un bis al piano, a sis mans. Una mostra de complicitat que certifica un èxit més d'aquesta edició a Torroella caracteritzada per un nivell impecable.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
