LPC3

Direcció: Alexander Payne.
País: EEUU.
Any: 2004.
Duració: 123 minuts.
Gènere: Comèdia dramàtica.
Interpretació: Paul Giamatti (Miles Raymond), Thomas Haden Church (Jack Lopate), Sandra Oh (Stephanie), Virginia Madsen (Maya), Marylouise Burke (Madre de Miles), Jessica Hecht (Victoria), Missy Doty (Cammi), Alysia Reiner (Christine), Shaké Toukhmanian (Sra. Erganian), Duke Moosekian (Mike Erganian), Peter Dennis (Leslie Brough).
Guió: Alexander Payne i Jim Taylor; basat en la novel•la de Rex Pickett.
Producció: Michael London.
Música: Rolfe Kent.
Fotografia: Phedon Papamichael.
Muntatge: Kevin Tent.
Disseny de producció: Jane Ann Stewart.
Vestuari: Wendy Chuck.


Crítica:

A Paul Giamatti li ha arribat l’hora del reconeixement. Giamatti és d’aquells actors que han pres cos a base de petits papers (“Man on the moon”, “El planeta de los simios”, “Confidence”, “Paycheck”,…); és aquell rostre familiar de qui l’espectador, però, no sabria endevinar el nom. És el mateix cas que Philip Seymour Hoffman – si teniu dubtes, busqueu-lo al Google, segur que el teniu vist -, un excel·lent actor que s’infla a fer papers secundaris però que no pertany a l’èlit de Hollywood perquè no és “guapàs” com el Harrison Ford o musculat com el Tom Cruise.
Habitualment, Paul Giamatti dóna vida a personatges insegurs, covards o ingenus. Amb “Entre copas”, el guionista i director Alexander Payne – autor, entre d’altres, de “Election” o “A propósito de Schmidt” – li dóna l’oportunitat d’interpretar un perfecte antiheroi a mida. Giamatti és Miles, un professor que voldria ser novel·lista, un home frustrat i rondinaire que no ha superat el seu divorci. L’única convicció que té Miles és la seva passió pel vi i és per això que organitza una ruta per les vinyes de Califòrnia per al seu amic Jack, que està a punt de casar-se. Jack (Thomas Haden Church) és un actor a l’atur, un seductor que només respon als seus instints més primaris. L’un és el seny i l’altre la rauxa, vaja, però el fet és que, d’una manera o altra, es necessiten i es complementen.
“Entre copas” és una simpàtica – a estones agredolça – comèdia de perdedors que parla de l’amistat i de segones oportunitats. Talment com l’evolució del raïm cap a un vi madur, els dos amics hauran de créixer, d’afrontar les seves pors i resoldre els seus dubtes. L’analogia amb el vi està ben trobada, però potser el film abusa massa de tecnicismes que poden fer perdre el pols de la narració i l’interès de l’espectador. La pel·lícula, no obstant, va guanyar l’Oscar al millor guió adaptat.