LPC3

La Bayadère

Música: Ludwig Minkus (arranjaments de John Lanchberry)
Llibret: Marius Petipa i Serguei Khudekov

Solor: Ángel Corella
Nikiya: Alina Cojocaru
Gamzatti: Adiarys Almeida
Ídol de bronze: Fernando Bufalá
Gran Barman: Yerlan Andagulov
Raja Dugmanta: George Birkadze
Faquir Magdaveya: Kirill Radev
Mainadera: Irene Vaqueiro
Amic de Solor: Ion Agirretxe

Trio d’ombres (acte II): Kazuko Omori, María José Sales, Ashley Ellis

Cos de ball del Corella Ballet

Director d’orquestra: Philip Ellis

Coreografia: Natalia Makarova (basada en l’obra de Marius Petipa)
Reposició de la coreografia: Susan Jones i Serguei Khudekov
Escenografia: Pier Luigi Samaritani
Vestuari: Theoni V.Aldredge
Il·luminació: Diego Acera Bofarull

Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu


Més de cent trenta anys després de la seva estrena, La Bayadère encara és considerada una de les obres mestres de la història del ballet. Escenificada per primera vegada el 4 de febrer de 1877, la tràgica història d’amor entre el guerrer Solor i la bella baiadera índia Nikiya és el resultat de l’estreta col·laboració entre dos grans exponents del món de la dansa: el compositor Léon Minkus i el genial coreògraf i ballarí Marius Petipa.

El setembre de 2008, el Corella Ballet va presentar en estrena absoluta a Espanya la versió completa de La Bayadère, amb coreografia de Natalia Makarova, basada en l’obra original de Marius Petipa. El resultat va ser un èxit aclaparador, tant de crítiques com de públic. Era la primera vegada que sobre l’escenari del Teatro Real de Madrid la música de Minkus sonava triomfal en la seva versió completa.

El Corella Ballet és una agrupació única en el seu gènere; actualment constitueix l’única companyia de dansa clàssica que existeix al país i que gaudeix d’una jerarquia d’alta qualitat. Du a terme una tasca excepcional, atès que ofereix al públic un ballet fora de sèrie i és posseïdor d’una gran envergadura artística.

Va ser l’ocasió de poder veure la dansa en el seu estat més pur tant per la grandíssima qualitat dels seus ballarins com per l’esplèndida coreografia. A aquesta festa dels sentits també es va afegir el seu preciós i acuradíssim vestuari que conjuntava a la perfecció amb l’espectacular decorat.

El Corella Ballet és una companyia on absolutament tots els seus ballarins poden passar tant per integrants del cos de ball com per solistes en qualsevol actuació. Aquest fet els avala amb una gran professionalitat tant tècnica com artística i dóna fe del gran nivell del grup.

Ángel Corella va interpretar un Solor espectacular en la seva tècnica corporal. Tots els seus músculs van demostrar estar controlats fins a l’últim farcell de proteïnes contràctils. Aquesta habilitat demostrada actuació rere actuació fa que sigui avui en dia un ballarí amb molta personalitat pròpia, del tot excepcional, i amb una força fora de la normalitat. Aquestes característiques excepcionals les combina amb una habilitat extrema en tots els seus gestos demostrant que el seu diàleg expressiu l’aconsegueix amb tot el seu cos.

La Nikiya d’Alina Cojocaru va ser molt delicada en els seus gestos fent valer la seva gran tècnica expressant cada moviment amb una gran elegància i sensibilitat.

Adiarys Almeida va interpretar una Gamzatti amb caràcter i força interpretativa. La seva tècnica va resultar molt controlada i segura.

L’Ídol de bronze va estar ballat per un segur i espectacular Fernando Bufalá.

Haig de destacar també el fabulós trio d’ombres de l’acte segon interpretat per les ballarines Kazuko Omori, María José Sales i Ashley Ellis.

Yerlan Andagulov, George Birkadze, Kirill Radev, Irene Vaqueiro i Ion Agirretxe varen interpretar els seus personatges amb la tònica de gran nivell que els caracteritza.

El cos de ball va ser absolutament fantàstic, ja que en aquesta companyia del primer ballarí fins a l’últim són tots molt bons i molt ben escollits.

S’ha destacar la part femenina del cos de ball, en el segon acte, per la seva feina excel·lent a l’escena del Regne de les Ombres, on varen fer una interpretació fantàstica i molt acurada. Totes les ballarines estaven totalment mil·limetrades a les seves posicions i postures fent uns angles de perfecte simetria i harmonia. Realment fantàstic!

L’orquestra dirigida per Philip Ellis, que és un gran coneixedor del repertori del Ballet clàssic, va estar pendent fins l’últim detall de totes les necessitats dels ballarins. La resultant de la versió musical va ser molt expressiva, amb força i amb un control absolut de tota l’orquestra i que l’Acadèmia va respondre a la perfecció.