LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Gala lírica
Ofèlia Roca 16-08-2009
José Cura, tenor; Mario de Rose, director
Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (ONCA)
Auditori Jardins del Castell de Perelada, 16 d'agost de 2009
El concert va començar amb el Pròleg, Intermezzo i Ària "Vesti la Giubba" de Pagliacci entrellaçats entre si sense pausa on José Cura va fer unes intervencions fantàstiques del seu personatge cantant amb tota la passió i expressió a flor de pell i amb una gran emoció, amb una veu potent i molt segura.
El concert va proseguir amb l'obertura de Nabucco de Verdi interpretada amb un tempo una mica accelerat per part del director Mario de Rose i que va provocar que l'orquestra es desajustés en diversos moments.
Va continuar la primera part amb dos fragments d'Otello de Verdi on José Cura va estar esplèndid, ja que avui en dia no hi ha cap Otello millor que ell en el panorama operístic donant la sensació quan el cantava que sembla que fos ell realment Otello tant en concert o quan interpreta l'òpera escenificada.
La segona part va ser íntegrament dedicat a Puccini. Cura va entrar cantant la curta ària "Tra voi belle" de Manon Lescaut mig fent broma dirigint ell mateix l'orquestra. Va continuar amb la fantastica ària de Tosca "E Lucevan le stelle" on Cura va cantar amb tot el sentit dramàtic i musical que necessita la partitura.
A continuació l'orquestra va interpretar un fragment de l'òpera Le Villi "La tregenda" que és una partitura que no s'interpreta gaire i que posseeix un contingut molt interessant en la joventut de Puccini i que valdria la pena que s'interpretés més en els escenaris. Va continuar Cura cantant "Ch'ella mi creda libero e lontano" de La fanciculla del west i per finalitzar el concert, l'ària "Hai ben ragione" d'Il tabarro amb una intervenció entre mig del preciós Intermezzo de Manon Lescaut on Cura va seguir cantant amb una veu esplèndida i sobretot amb una gran entrega molt generosa cap el públic i que amb la gran ovació que va rebre ens va obsequiar amb tres bisos: l'ària de Pinkerton de Madama Butterfly de Puccini, una canço de Carlos Gustavino i amb lletra de Quevedo que va interpretar juntament amb les dues arpistes de l'orquestra i finalment l'ària "Nesum dorma" de Turandot.
S'ha de destacar de l'orquestra les intervencions de la secció dels violoncels on varen tenir en diverses ocasions una part solista i especialment la primera violoncel·lista que va interpretar uns solos d'una manera fantàstica.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
