LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Ofèlia Roca 20-04-2008
L'Auditori, 20 d'abril de 2008
Joseph Haydn
Simfonia núm. 86 en re major
Jan Sibelius
Llegendes de Lemminkäinen, op. 22
En aquest concert varem comptar amb la presencia de l’excel•lent director Hannu Lintu. És un director amb un talent especial i amb una gran experiència, que posseeix una gran musicalitat, una comunicació tant amb els musics de l'orquestra com amb el públic, un gest enèrgic i clar que fa que tota l'orquestra estigui en tot moment a les seves mans, i una manera d’interpretar la musica que provoca que aquesta flueixi amb naturalitat i sempre caminant cap endavant.
El concert va començar amb la simfonia núm. 86 de Haydn. La interpretació va ser excel•lent en tots els moviments, ja que va estar dintre de l’estil clàssic d’una manera molt convincent, amb uns tempos molt adequats, amb una musicalitat molt fresca i amb tota la força que necessita aquesta música en algun moment de la partitura.
L’obra de la segona part era les interessantíssimes "Llegendes de Lemminkäinen" de J.Sibelius. Aquesta és una obra molt poc interpretada, d’una gran qualitat musical i gran riquesa sonora. Aquesta partitura, a mans de aquest director no va poder estar mes ben interpretada, perquè coneix molt be l’estil ja que Hannu Lintu també es finlandès com Sibelius.
La interpretació va estar plena de contrastos sonors i de colors diferents, ja que aquesta partitura es plena de aquestes característiques produïdes per les diferents famílies dels instruments de l’orquestra.
El primer moviment "Lemminkäinen i les noies de l’illa" va començar amb una atmosfera misteriosa, enllaçant amb un so brillant i expansiu a la part de l'illa de Saari, on reflecteix un ambient festiu.
El segon moviment "El cigne de Tuonela" és la terra de la mort, que esta envoltada per un riu ample d’aigües transparents i cabal ràpid, per on llisca majestuosament el cigne de Tuonela. Tot això està interpretat per part de la corda, evocant les aigües, i el corn anglès, que interpreta una melodia bellíssima que representa el cigne.,La interpretació va ser realment fantàstica amb un so per part de la corda preciós i molt ben treballat, ple de dinàmiques, amb un solo de corn anglès per part de Molly Judson, amb un so polit i segur en tot moment.
L’obra seguia amb "Lemminkäinen", un fragment d’un gran dramatisme que va tenir una gran força, amb uns unísons per part de la corda molt impactants.
El darrer fragment "El retorn de Lemminkäinen", és on es mostra l’heroi que torna al seu país a cavall. Aquí la música canvia, per suggerir aquests canvis de paisatge, com mes s’apropa més augmenta d'intensitat la música, fins resoldre en un final colossal. Aquí la interpretació va ser brillant, amb un crescendo musical portat a la perfecció a mida que anava transcorrent la música, amb un final d’una gran força musical i sonora.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...