LPC3

Franz Joseph Haydn
- Simfonia núm. 99 en mi bemoll major
- Concert per a piano i orquestra en re major, Hob. XVIII

Joseph Martin Kraus
-Olimpia. Obertura

Wolfgang Amadeus Mozart
- Simfonia núm. 38 en re major, KV 504 “ Praga”


Amb aquest fantàstic programa, i dic fantàstic perquè sempre és un plaer poder escoltar aquesta música i amb aquests intèrprets de gran qualitat, a més... endinsar-se en aquest repertori sempre és com una cura per a l’anima i els sentits, ja que la música del classicisme és molt pura, natural i espontània aconseguint fàcilment que tant als músics com als oients ens refresqui els sentits.

El concert va començar amb el compositor Franz Joseph Haydn, amb la simfonia núm. 99. Es tracta de una partitura molt interessant del compositor que es va estrenar a Londres juntament amb 11 simfonies més i que pertanyen a l’època de maduresa del compositor. Aquesta simfonia posseeix una introducció molt expressiva que es va encaminant cap uns temes molt frescos, naturals i amb molta energia que envaeix amb aquest esperit durant tota la simfonia passant per un sublim adagio.

La interpretació, en aquest cas va, ser realment fantàstica en mans del director Giovanni Antonini i amb una excel·lent resposta per part dels músics de l’OBC.

La versió va ser interpretada amb molt caràcter, amb una musicalitat molt intensa i plena de frasejos molt ben portats i executats i amb un aire que feia que la música caminés durant tota l’estona amb un so molt equilibrat entre les diferents famílies d’instruments i amb un estil de l’època realment magnífic.

El concert va prosseguir amb el fantàstic i elegant concert per piano en re major de Haydn.

Es tracta d’una partitura amb molta frescor i naturalitat. La interpretació a la part solística va ser a càrrec de Dejan Lazic i que justament ell la va dotar amb aquestes qualitats tant marcades.

Lazic es un pianista que posseeix una tècnica impecable i amb una musicalitat exquisida.

La seva interpretació va ser amb un so molt bonic i cuidat, amb totes les notes que tocava amb molta claredat i alhora amb una gran energia i força al tocar.

El pianista i l’orquestra varen estar en tot moment conjuntats amb la excel·lent direcció de Giovanni Antonini, realment va ser una versió fantàstica d’aquest magnífic concert.

Finalment els aplaudiments varen ser tant efusius que el pianista ens va obsequiar amb un vals de Chopin.

La segona part va començar amb la obertura “Olimpia” del desconegut però interessant compositor Joseph Martin Kraus. És un compositor contemporani a Mozart i que té un estil entre Gluck i Haydn amb una musicalitat molt interessant i amb molta força expressiva i que va ser interpretada amb molta intensitat expressiva i eloqüent.

Espero que en un futur immediat es programi mes musica d’aquest interessant compositor, ja que val molt la pena i és una llàstima que estigui tant apartat de les sales de concert.

El concert va cloure amb la simfonia “Praga”, de Wolfgang Amadeus Mozart, que va tenir uns vincles molt estrets amb aquesta ciutat degut al gran èxit que va tenir cristal·litzant-se en diverses estrenes com les òperes Don Giovanni i La clemenza di Titto i... la simfonia en qüestió.

És una musica que recorda molt a la òpera Die Zaubererflöte i que esta dotada d’uns contrastos musicals molt expressius i profunds al primer moviment contrastant amb una musica molt vital en alguns moments i que contrasta amb un lirisme molt marcat durant tota la partitura.

La versió de l’OBC i el seu director va ser en tot moment molt colorista, expressiva i profunda quan calia i amb uns vigorosos contrastos molt comunicatius i vitals amb molt frescor i amb un estil mozartia impecable.

A sigut un plaer comptar amb la presencia de Giovanni Antonini en aquest concert, ja que és un director que coneix a la perfecció aquest repertori amb una interpretació sempre molt elegant, amb grans frasejos musicals i de gran qualitat, amb una comunicació molt propera amb els seus músics. És un director amb un gest molt concret i que sempre sap per on vol portar la musica amb un gran control de l’orquestra i amb una musicalitat exquisida.

Haig de felicitar als músics de l’OBC per la gran feina feta per aquest concert, ja que aquest repertori sempre implica un plus de més per la senzillesa i alhora difícil interpretació d’aquesta musica ja que requereix que totes les notes estiguin milimètricament al seu lloc i amb un so net, pur i polidíssim, i que això es una cosa que provoca que de vegades aquesta musica sigui de difícil execució i que en aquest cas va ser d’una gran qualitat en tots els sentits.