LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Lluís Xandri 23-11-2006
Palau de la Música, 23 de novembre de 2006
32è Festival Internacional de Jazz de Barcelona

Hancock va presentar el passat dijous 23 de novembre de 2006 part del seu nou treball, “Posibilities”. Amb una banda formada pel baixista Nathan East, el bateria Vinnie Colaiuta i el guitarrista i cantant Lionel Loneke, el quartet va deixar anar una descàrrega de jazz i funk que va deixar el públic satisfet i amb la impressió d’haver assistit a un bon concert. A part d’alguns temes del nou àlbum, en el que col·laboren artistes com Sting, Santana i el propi Steve Wonder, Hancock ens va oferir part del seu repertori amb els Head Hunters; descàrregues de funk i presència dels ja familiars Watermelon Man, Maiden Voyage, Speak Like a Child o el Cantaloupe Island. Les altres sorpreses de la nit van ser les versions dels temes I Just Call To Say I Love You, de Steve Wonder, i del When Love Come to Town de la banda irlandesa U2. Temes altament millorats per uns solos que van ser sensacionals. Una altra curiositat del concert van ser les introduccions del propi Hancock a cada un dels temes. Així, va presentar el guitarrista africà Lionel Loneke, deixan-lo interpretar un tema en solitari que va agradar molt al personal i que va ser reconegut amb grans aplaudiments; i, d’altra banda, va recordar els seus temps amb Miles Davis. L’any 1963, any en què s’incorpora a la banda del trompetista americà, apareix un álbum que representa un punt d’inflexió en el món del jazz: Seven Steps To Heaven. Una curiositat. Durant el recordatori a Miles Davis, Hancock donava la pròpia versió del per què tocava sempre d’espatlles al públic: segons el pianista es tractava d’estar constantment mirant i dirigint a la resta dels músics sobre l’escenari. En definitiva, un concert d’alt nivell, com no podia ser d’altra manera si mirem la nòmina dels intèrprets, on els nous temes van passar més aviat desapercebuts i on el jazz-funk va ser l’eix sobre el que va girar l’actuació.
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
Carregant...