LPC3

Half Foot Outside no són precisament nous en això de la música, i després de deu anys, cinc discos i més de 350 concerts a les seves esquenes, han aconseguit consolidar amb el seu últim treball, “Perfect From The Distance” (Astro, 06), un so propi que ha anat evolucionant amb el temps. I mai millor dit, és des de la distància on aquests quatre amics de la infància de Pamplona, repartits ara entre la capital navarresa, Barcelona i Madrid, aconsegueixen portar a terme un projecte consolidat al llarg dels anys, sobretot a força de directes. Per alguna cosa han participat en festivals com el Festimad, han realitzat vàries gires estatals i fins i tot europees per països com Alemanya, França, Holanda, Bèlgica, Suïssa i Anglaterra. I és també pel seu consagrat so en concerts, pel que han tingut l'oportunitat de compartir escenaris amb bandes menjo Fugazi o els mateixos Pixies.

Després del seu pas pel segell barceloní B-Core amb “New Ad Idees” (01), i “It´s Being A Hot Hot Summer”(03), amb els quals van entrar en les llistes dels millors treballs de publicacions tan influents com Mondosonoro o Rocksound, van decidir fitxar per Astro per a aquest últim treball que ara presenten, contant amb la producció estel·lar de John Agnello (Bob Dylan, Dinosaur Jr) i la col·laboració de Gary Louris (The Jayhawks, Golden Smog) .

Dintre del marc de les festes organitzades pel tradeshow internacional de moda i tendències Bread and Butter, ja consolidat a Barcelona després dels seus començaments berlinesos, el concert de HFO estava organitzat per la revista de tendències H i Emergent TV. Amb més d'una hora de retard van pujar a l'escenari del pop bar de Razzmatazz els teloners Easy Snap, que amb les seves melodies de (idio)-pop i amb un hit que deia “Winona, ladrona”, cantat, o més aviat cridat, per la seva vocalista, no tenien gens que veure amb HFO. Els organitzadors van tenir la intenció de conjugar diferents estils, però bé és cert que els seguidors del grup de Pamplona no van acollir de grat als teloners i l'ambient era una miqueta fred. L'esdeveniment, multidisciplinar, conjugava no només música sinó també altres disciplines relacionades amb la moda, donat el caràcter dels organitzadors, com per exemple, la col·laboració d'una famosa perruqueria que feia recollits a les assistents durant el canvi d'escenari i fins i tot durant els concerts.

Després del seu reeixit pas a l'octubre per Barcelona en la [2] de l'Apolo, i la inclusió de “Perfect From The Distance” en les llistes del millor del 2006, l'expectació era màxima. Amb una sala bastant plena, encara que no completa malgrat la gent que es va quedar sense invitació per la dolenta organització, que va repartir aquestes sense massa criteri i va deixar sense ella a veritables seguidors d'una banda que comta amb gran recolzament a la ciutat comptal. HFO va començar a descarregar part del seu potent repertori. Van començar frenètics amb el single del seu nou treball “The abc of love” seguit de “Start acting mean”i de l'anterior disc “It´s Being A Hot Hot Summer”, i van tornar a enllaçar diversos temes del seu últim àlbum com les magnífiques “Feel no pain” ,o el primer tall “Dial the number” . Potser centrant-se en el seu actual so, el concert de va basar principalment en els seus dos últims treballs deixant pràcticament de costat els anteriors, en els quals el seu so s'acostava més al hardcore melòdic que a l'actual indie rock. Amb la immediatesa i força que els caracteritza, Edu a la guitarra, Israel al baix, Brian i Carlos a la guitarra i aquest últim com veu principal, van anar deleitant-nos amb temes com “In/out” o “90´s love”, per a acabar amb “Doctor told em not to”, deixant al públic amb bon regust de boca però amb ganes de més. Els problemes de so d'una sala no especialment bona acústicament no van fer ombra a un repertori contundent i sobretot, coherent.