LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Impecable
Bernat Dedéu 13-05-2010
L'Arpeggiata. Vespro della Beata Vergine, Claudio Monteverdi.
XXXIIIè Festival de Música Antiga de Barcelona
L'Auditori, 25 d'abril de 2010
Encara que hom pugui pensar el contrari, no hi ha res que entusiasmi més al cronista que l'haver assistit a un concert impecable, del qual acostuma a sortir més feliç que un pèsol, i més encara si una obra mestra com el Vespro monteverdià hi torna a relluir com en la primera audició.
Concert extraordinari, en l'accepció més excelsa de la paraula, de l'Arpegiatta, comandada per Christina Pluhar. Quina música més sensacional! Cada compàs d'aquesta peça mereix una missa! Quina manera d'anticipar el barroc i la narrativitat musical, amb aquesta fanfàrria inicial que cita amistosament l'Orfeo. Quin geni, aquest paio!
Només una esmena a la totalitat; la inadequació sonora de la sala gran de l'Auditori a un concert del que hauríem captat tots els matisos en un entorn més adequat (com la sala Oriol Martorell, del mateix recinte...). La corda, per exemple, en va sortir especialment perjudicada. Una tria acústica, en definitiva, difícilment defensable.
El Vespro es guanya a les veus, i les de l'Arpegiatta ens van enlluernar. Inequívoca matrícula d'honor pel tenor Emiliano Gonzales Toro i la soprano Raquel Andueza. Llàstima que Núria Rial només pogués intervenir en un parell d'ocasions, a due voci, perquè portem un bon cabàs de veus sentides per arreu del món, i ens costa moltíssim trobar un timbre tan immaculat encastat a una presència de tanta bellesa (sí, què volen, el que escriu també té els seus moments cursis...). Amb una mica més d'ambició i individualisme, quina carrera canora hauria fet aquesta bèstia del cant!
Poques esmenes podem fer a les tries de Pluhar, tot i que alguns madrigals van sonar un pèl accelerats, pel nostre gust. Nimietats que no poden fer trontollar ni un mil·límetre una formació amb uns cornetti d'excepció. Les ovacions del públic a cada intèrpret (només va despertar certa fredor el contratenor Pascal Bertin) certifiquen un concert que ens reconcilia, per fi, amb l'art d'escoltar i de transcriure el plaer musical. Que tornin aviat!
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
