LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
José González amb el Palau ple de gom a gom
Jaume Riera 10-03-2009
10è Festival del Mil·leni
Pràcticament ple de gom a gom al Palau de la Música per gaudir de nou amb el minimalisme acústic del suec José González, en un concert programat dins de la desena edició del Festival del Mil·leni. La popularitat de González no ha parat de créixer d’ençà que el cover del seu primer disc Veneer (2003), Heatbeats (una versió d’un tema de The Knife) va ser triat com a banda sonora d’un anunci de Sony Bravia -aquell en què boletes de tots els colors rodolaven pels carrers de San Francisco-, i la prova és que en poc menys de dos anys ha passat de presentar el seu segon treball In Our Nature (2007) a la sala 2 del Razz a omplir el Palau, amb les entrades el doble de cares. No vaig assistir al concert del Razz, però en canvi si que vaig tenir la sort de veure’l en directe uns mesos més tard al Webster Hall de Nova York (carrer 11, est), pel que no em va sorprendre el laconisme i la poca empatia que gasta el bo del José, que malgrat dominar el castellà pels seus orígens argentins, ben poques paraules va adreçar al públic, això sí, va voler senyalar que mai havia tocat sota un sostre com el del Palau. I és que queda clar que és un home més aviat introspectiu que prefereix expressar-se amb la claredat de la seva veu i la força de la seva mà dreta, capaç d’extreure puntejats de bellesa única de la seva guitarra acústica, que configuren la base per crear una atmosfera atmosfèrica en què se succeeixen els cants xamànics amb d’altres més pròxims a la cançó de bressol. Pel que fa al concert en sí, González va arrencar amb Deadweight on Velveteen del Veneer i va anar alternat temes dels seus dos discos durant aproximadament una hora acompanyat en alguns temes per les percussions i segones veus de Erik Bodin i Yukimi Nagano. Cycling trivialities, Down the lines o Crosses van ser alguns dels temes més aplaudits d’aquesta fase del concert que va cloure, amb la seva particular versió del Teardrop dels Massive Attack. I si una versió va posar punt i final a la fase central del recital, de versions va anar el primer bis, d’un quart d’hora on van caure l’esperat Heartbeats, el Hand on your heart de la Kyle Minogue i l’Smaltown Boy dels Bronki Beat (cal reconèixer que les seves fonts són variades). I per acabar, un segon bis amb el Kiling for love.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
