LPC3
LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic
Keren Ann i el pessimisme dramàtic
Gemma Solés 01-04-2011
Sala Bikini, 15 de març de 2011
Mostra ideal del cosmopolitisme i nomadisme al que la societat global ens aboca, Keren Ann representa perfectament la figura de l'artista occidental contemporani. Amb una música més obscura que lluminosa, més nostàlgica que esperançadora, més trista que optimista, més pertorbadora que amena, dramàtica i minimalista... la compositora més cool de l'escena francesa actual aconseguí que la Bikini gairebé s'omplís un dia entre setmana. I això que feia setmanes que la portada cridanera del seu últim disc havia embolcallat tota la ciutat, i que se l'anunciava per ràdios i premsa local.
Tímida i persona de poques paraules, venia acompanyada de bateria, guitarra, baix i teclats, que desgranaren un rere l'altre gairebé tot el repertori del seu últim disc 101. El rock, el folk nord-americà i l'electrònica s'anaren succeint de manera bastant poc passional mentre un públic, fornit de francesos, romania gairebé inamovible enmig de la pista. Algun crit entre ells, feu petició de temes de discs anteriors, sense obtenir resposta.
Sugar Mama obria la nit, seguint-se de temes d'aire més retro i popie com Blood on My Hands que alegraven la meva presència. Però la tònica principal era la de temes com Daddy, You Been On My Mind on es pot veure perfectament que la veu de la israeliana-holandesa-francesa no va gaire més enllà d'un xiuxiueig senzill que desperta tendresa per l'íntim que és. Més enllà d'això, va ser un concert avorrit i monòton que s'aixecava només en els temes més dance on la cantant prenia possessió del teclat, com fou el cas del My Name Is Trouble.
A l'altra banda d'aquest estil, tributs a Bob Dylan o cançons com Chelse Burns del disc Nolita o Not Going Anywhere del disc de nom homònim, evocaren al públic a un estat d'abstracció profunda que ni les successives visites a la barra aconseguiren redimir. Les abusives lletres pessimistes i el caràcter extremadament introvertit de la cantant, em deixaren la impressió d'una artista depressiva a la que un bufarut de vent es pot emportar del mercat musical en qualsevol moment. Tot i que els seus ingredients extrems poden ben ser pedres a les butxaques.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!
L'enquesta
Carregant...
Webs amigues
Què és LPC3?
"LPC3 és la versió 3.0 de La Porta Clàssica. Un mitjà de comunicació molt proper a la realitat musical i artística més innovadora que difon i fomenta les noves iniciatives i grups creatius emergents, i que és sensible a l'opinió i les tendències del públic exigent amb les produccions artístiques de qualitat"
Subscriu-te al nostre RSS!
També pots donar-te d'alta al nostre
Newsletter
