La Cenerentola de Gioachino Rossini

Ofèlia Roca 23-12-2007

Gran Teatre del Liceu, 23 de desembre de 2007

Dramma giocoso en dos actes

Don Ramiro: Juan Diego Flórez, Dandini: David Menéndez, Don Magnifico: Bruno de Simone, Clorinda: Cristina Obregón, Tisbe: Itxaro Mentxaka, Angelina: Joyce DiDonato, Alidoro: Simón Orfila

Direcció musical: Patrick Summers
Direcció d'escena: Joan Font
Escenografia i vestuari: Joan Guillem
Il·luminació: Albert Faura
Coreografia: Xevi Dorca

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu


La Cenerentola és un dramma giocosso en que els personatges que encarnen la injustícia i la maldat ho plasmen d'una manera divertida i ridícula a la vegada que provoca un gran contrast amb la bondat i la virtut. Tot això ha ajudat a la perfecció a la posada en escena de “Els Comediants”, colorista, viva, divertida, màgica i original, amb un vestuari sorprenent farcida de formes geomètriques que li dóna una altre plàstica visual fora de l’estètica normal. El moviment escènic és molt intel·ligent en els seus moviments, tant els efectuats pels cantants com pels del cor, ja que són molt encertats i elegants amb grans tocs d’humor.

El decorat està molt ben aconseguit, ja que és gairebé sempre el mateix amb uns pocs canvis molt subtils que només afecten als colors segons la situació, o a les parets que llisquen per canviar les escenes donant un gran efecte especial amb l'ajuda de la encertada il·luminació.

A aquesta versió, Joan Font, afegeix la figura de sis rates interpretades per ballarins que no consten a l'òpera original amb la funció d’acompanyar a la protagonista en la seva evolució durant l’òpera recordant-li en tot moment d’on prové i servint com a transició durant el canvi d’elements del decorat i de escenes amb un moviment discret i molt graciós.

Hem de destacar la resolució final que fa el director de Els Comediants que, en quant la Cenerentola ja esta casada amb el Princep, retorna simbòlicament amb les seves rates evidenciant i recalcant la natura argumental del conte.

En la part vocal ens hem trobat amb un repartiment encertadíssim:
El Princep Ramiro de Juan Diego Flórez va ser tot un luxe com ja ens té acostumats el tenor peruà, tant en la part vocal com a la interpretativa. Posseeix una veu bellíssima amb una tècnica perfecta. La seva línea del cant és molt musical i amb uns legatos molt ben conduits per frasejar d’una manera que sempre té una intenció musical i saben per on portar la seva expressió en tot moment amb unes coloratures perfectes. El tenor, a mes, s'entrega totalment als personatges i al públic.

Joyce DiDonato va ser una Angelina elegant i amb una veu fantàstica. La interpretació del seu personatge va ser alhora innocent, sincer, intel·ligent i entregat. El cant de la mezzosoprano va ser en tot moment noble i de timbre bell amb unes agilitats molt ben col·locades i amb un cant del tot lineal. Els seus aguts són plens i brillants culminant amb la seva ària final donant-li un gran sentit amb tot el que el seu personatge esta explicant.

El Dandini de David Menéndez va ser fantàstic tant en el vocal com el sentit actoral. Té una gràcia especial per a interpretar aquest tipus de personatges fent una interpretació divertidíssima amb molta elegància i amb una veu fantàstica en tot moment, la qual cosa el fa ideal per aquets rols bufos.

Simón Orfila va estar esplèndid ja que és un repertori que li va a la mida i a mes es un cantant que va millorant amb el pas del temps, ja que la seva veu esta agafant mes cos i el seu timbre es brillant i segur.

El Don Magnifico de Bruno De Simone va ser encertadíssim amb un cant molt adient al seu personatge.

La Clorinda i Tisbe de Cristina i Itxaro Mentxaka van estar molt ben caracteritzades i amb un cant més que notable.

La direcció musical de Patrick Summers va donar sempre una forta sensació de control musical i va estar en tot moment pendent acuradament dels cantants.

La secció masculina del cor del Liceu va estar molt encertada durant la part escènica amb els seus moviments còmics, però només discrets a les escenes on la veu era la protagonista.

L'orquestra va respondre correctament a les indicacions del seu director.

En definitiva aquesta Cenerentola és un veritable plaer per als sentits.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!